Sovint he parlat, en aquest blog, de l’àrea metropolitana del
Camp de Tarragona. Hi ha apunts que daten del 2014. Per això no és d’estranyar
que aquests darrers dos anys, que el tema s’ha posat sobre la taula per part d’uns
quants ajuntaments, i s’ha endegat una certa proposta, m’hi hagi interessat més.
I ara he decidit obrir-ne una secció, perquè em sembla que, tal com va, això
donarà joc a molts comentaris.
(no poso tots els enllaços als apunts precedents perquè n’hi
ha molts. Qui vulgui, que busqui)
La darrera notícia és que l’ajuntament de Vila-seca ha
rebutjat una moció que demanava l’adhesió a l’Associació per l’Impuls
Metropolità Camp de Tarragona. Els motius explícits del rebuig, un presidencial
“ara no toca” a més d’errades -absolutament esmenables, segur- en el text de la moció. Els reals,
que Vila-seca no juga -de moment- en aquesta iniciativa.
Això darrer ho vèiem també la setmana passada, quan
rebutjava participar del Pla director urbanístic metropolità del Camp de Tarragona
-un altre projecte que va fent un paperot d’estrassa- si no es complien una
sèrie de condicions, alguna raonable -i encara a mitges- i alguna altra on no
té cap raó, però això és igual, perquè l’objectiu és un altre.
Vila-seca -el seu alcalde, si més no- sap molt bé que sense la
seva participació, això no va. La posició central de Vila-seca a l’àmbit
metropolità la fa imprescindible, i ho sap, i s’ho fa -o farà- pagar. És cert
que tan imprescindibles o més ho són Reus i Tarragona, però aleshores no hi
hauria res de res.
Però més enllà d’això, que no és poc, es fa palesa una manca
de convenciment, de voluntat metropolitana, que crec que fereix de mort el
projecte. I no només per part de Vila-seca. Mentre tot plegat sigui llegit a
partir de “que hay de lo mio” no farem res de res. I això serveix tant pel que
fa al PDU metropolità, com per a la mateixa àrea metropolitana in pectore. He escrit
molts cops sobre el que penso que és una àrea metropolitana, un espai comú, on
mutualitzar recursos, i on gestionar un espai viscut que ja supera els termes
municipals inicials. Entrar-hi amb l’esperit d’aquell rrrrrrrrevolucionari,
partidari de suprimir la propietat privada i repartir “perquè, entre el que
tinc més el que em toca...” és no entendre res de res. Però aquest sembla ser l’esperit
majoritari, a banda de discursos amb aquell llenguatge abstrús de les
consultories venedores de fum.
I no parlem d’aquesta pretensió d’àrea àmplia, o menys de l’associació
oberta a tot el Camp de Tarragona, que prefigura, o bé una àrea discontinua -una
veritable rara avis en les àrees metropolitanes- o una reedició del gegantisme
inoperant del Consorci, que al cel sigui.
No anem gens bé.
(imatge: un mapa de l’àrea metropolitana que sembla que es
vol)
