Una setmana intensament metropolitana: dimecres, per partida
doble, sobre l’estratègia metropolitana al Camp, i sobre el PDU metropolità (que
van junts però no són el mateix) i avui, sobre aquest mateix PDU, l’alcalde de Vila-seca
que se’n desmarca. Anem per parts. Sobre l’estratègia, en parlaré més endavant,
que hi ha molta teca. Sobre el PDU, algunes notes.
Ens deia Elisabet Cirici, la directora general d’urbanisme,
que tres anys seria un escenari raonable per a tenir-lo aprovat (no em va quedar
clar, potser és la meva sordesa, si es referia a l’aprovació inicial o a la
definitiva). Si fos la inicial, podria ser, però ho veig molt just. La definitiva,
segur que no. Si ara han de començar a treballar en l’adjudicació dels treballs
-encara han d’acordar les bases del concurs- això va per llarg, i dubto molt
que enguany -i això que som al febrer!- quedi adjudicat. Aleshores s’haurà de
redactar l’avanç, fer el teatre de la participació -perquè això no m’ho crec
gens- i moltes coses. Molta feina i poc temps.
Però, a més, avui l’alcalde de Vila-seca diu que amb ells no
hi comptin, per al PDU, i addueix una sèrie de raons: autonomia municipal,
excés de burocràcia, preferència pel Pla territorial parcial... que ja ha cobert
el seu termini. Vaja, que no. Crec que té una part de raó, però ni tota, ni
molta. En tot cas, tinc molt clar que, amb Vila-seca fora de joc per decisió pròpia,
no hi ha ni PDU ni Àrea metropolitana.
Per començar, cal entendre la naturalesa del PDU. En termes
legals -una altra cosa són els termes polítics- no té l’opció d’entrar-hi i
sortir-ne. La decisió de formular el PDU, amb l’àmbit que té, la va prendre la
Comissió de Territori de Catalunya el juliol de 2020, inicialment amb sis
municipis (Tarragona, Reus, Vila-seca, Salou, la Canonja i Constantí) i més
tard s’hi va afegir Cambrils. Un temps després (febrer de 2024) en una entrevista
el director general d’urbanisme, Agustí Serra, tancava la porta a noves incorporacions,
cosa que casa malament amb l’afirmació de la nova directora general dimecres
passat, que ho deixava tot molt obert. Clar que, en la mateixa entrevista de
2024, el director deia, parlant de calendaris:
«El que volem ara és iniciar els treballs...ens hem
endarrerit bastant, ho sabem, sobretot a l’hora de poder organitzar aquest
equip de treball. Però ara ja estem al cap del carrer i aquest trimestre, o a
principis del que ve, ja podrem formalitzar aquest grup de treball i iniciar
els treballs que, insisteixo, que no començarem de zero. Ens marquem un límit
de temps de 3 anys per aprovar el pla definitivament. Però en 12 o 15 mesos
tindrem ja el document d’aprovació inicial».
De manera que no sé si ens en podem refiar gaire. De cap
dels dos, en aquests temes.
En tot cas, el problema, ara, és un altre. Des del punt de
vista legal no n’hi ha: qui fixa l’àmbit del PDU és l’acord de formulació.
Vila-seca -o qui sigui- hi pot al·legar, en les successives fases de tramitació,
però això no és com el cinema, que compres l’entrada i hi vas o no. Sé que això
pot xocar, sobretot des del discurs de l’autonomia municipal, però és l’única
manera de fer coses. Al capdavall, allò que justifica la necessitat de fer un
planejament supramunicipal és precisament un interès, uns objectius, supramunicipals,
que interpreta un govern no municipal (per exemple, dins l’AMB, qui ho interpreta
és la mateixa AMB, com va fixar una sentència arran d’un altre PDU). Això per
aclarir les coses legalment.
Diu l’alcalde, també, que no vol més burocràcia. Això sempre
sona bé, però no és el cas. Que hi hagi un PDU no implica més burocràcia,
simplement vol dir que en algunes coses el planejament de referència és un
altre; i, de fet, en la majoria de les coses, el que caldrà és adequar el propi
POUM al que digui aquell PDU. I ja està. De fet, si s’hagués optat -que també
podria ser- per un POUM plurimunicipal, Vila-seca s’hagués estalviat el
maldecap de fer el seu POUM -que l’està fent, i és una oportunitat per sincronitzar
ambdós processos, tot i que em temo que oportunitat perduda-. El PDU, en tot
cas, serà un element més que els serveis d’urbanisme de l’Ajuntament de Vila-seca
hauran de tenir em compte, però això no és mes burocràcia.
I, finalment, addueix que el pla corresponent hauria de ser
el Pla territorial parcial, que, a més, ja ha acabat la seva vigència. A veure:
El PTP no és com un iogurt, que caduca. El PTP és vigent;
una altra cosa és que es va elaborar amb l’escenari 2026, que és enguany. Però això
no treu vigència, en tot cas té aspectes -no tots, al meu entendre- desfasats. Si
ens poséssim estrictes, també el vigent Pla general de Vila-seca -aprovat el
1993- s’havia de revisar als 12 anys (article 7 de la Normativa) i ja veiem que
no.
Però, a més, el PTP no és un pla urbanístic, tot i que les
seves determinacions es projecten sobre l’urbanisme. De fet, el PDU -i el POUM de
Vila-seca que s’està redactant- han de respectar el PTP vigent, de manera que
no pateixi, per això.
Aleshores, perquè aquesta negativa? Doncs jo entenc que per
motius altres que els urbanístics, però no és aquest el lloc ni ara el moment
per a parlar-ne.
Això sí, que en tres anys hi haurà el PDU aprovat, més val
que no s’ho cregui ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada