Cròniques metropolitanes (2) : Maneres de fer

 

(article enviat fa gairebé dos mesos al Diari de Tarragona i no publicat)

Àrea metropolitana: maneres de fer

Fa vuit anys, el 27 de desembre de 2017, publicava un article en aquest mateix diari [Diari de Tarragona] titulat “La segona àrea metropolitana de Catalunya”, amb algunes reflexions sobre el fet metropolità i la seva presència al Camp de Tarragona. Des del ple convenciment que hi ha, al Camp, dinàmiques metropolitanes que hem d’abordar, també em pronunciava per anar amb prudència, i deia:

“I, a la vegada, caldria aprofitar millor les eines de què ja disposem -en alguns cas, simplement utilitzar-les ja seria un avenç- com ara l’Autoritat Territorial de Mobilitat o el pendent Pla director urbanístic de l’àrea central del Camp de Tarragona, en estat d’hivernació administrativa” i posposava, per quan aquest ús fos corrent, la possible, si calia, configuració d’una estructura administrativa.

En aquests vuit anys han passat força coses, sobre això. El tema metropolità és a l’ordre del dia, i han sortit moltes propostes; sembla que, ara, tot és -o pot ser, o és vol que sigui- metropolità, fins i tot coses que no hi tenen res a veure, però què hi farem, és el preu de posar-se de moda. Però el que ja és més seriós és aquest procés iniciat primer amb l’anomenat Grup Impulsor, un grup informal de vuit municipis (o set, perquè Vila-seca és una mena de municipi de Schödinger, que hi és i no hi és a la vegada) i després, ja formalment, amb l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, que ara mateix ja no sabem quants són, perquè s’hi poden anar afegint a voluntat.

Anem bé? No n’estic segur. Altres cops m’he referit als meus dubtes sobre una qüestió important, com és l’àmbit metropolità. També em genera molts dubtes el sentit real d’aquesta Associació, i continuo pensant -encara que ara ja és inútil- que tenia mes sentit treballar de fet en clau metropolitana, a partir dels instruments existents, i ja veurem a on ens porta això, com deia el mateix 2017.

Per contrastar, i sabent  molt bé que es tracta de realitats diferents, és interessant conèixer el procés seguit a Girona per a identificar la seva àrea urbana. Un procés que, d’entrada, ja ve de lluny. Tinc a les mans ara un esplèndid volum “De la Gran Gerona a l’àrea urbana de Girona”, dirigit per Josep Oliver, catedràtic d’Economia aplicada de la UAB, i editat per la Universitat de Girona i per la Caixa Catalunya l’any 2000. Un estudi exhaustiu, impressionant, sobre la transformació econòmica de la ciutat i del seu entorn al darrer quart del segle XX, amb una interpretació àmplia del que vol dir “transformació econòmica” i amb un interessant capítol sobre el futur proper, ara ja present.

Més cap aquí, Girona va començar a elaborar el seu Pla de mobilitat urbana, i  de resultes d’això es va fer un grup informal d’alcaldes de l’àrea urbana, aleshores formada per onze municipis, que han anat avançant en aquest Pla. Aquesta forma de tractar una àrea més extensa no és nova. Ja el 2010 s’havia formulat i aprovat el Pla director urbanístic de l’àrea de Girona, aquest cop amb catorze municipis. S’afegeix, tot això, a un seguit de col·laboracions municipals a tres, quatre i cinc mans, en matèries diverses -serveis socials, equipaments culturals, transports urbans, taxi- i a una proposta d’àrea comercial conjunta que no va ser possible per topar amb la normativa d’equipaments comercials, però que havia aconseguit l’acord d’un grapat de municipis.

El que resulta més interessant, però, és el plantejament de tot això, en paraules de qui aleshores -parlem de juny de 2018- era alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, dient que Girona “ha d’exercir un rol de responsabilitat i generositat”. 

Ara, de resultes dels treballs del Pla de mobilitat, l’Ajuntament de Girona demana al departament de Geografia de la Universitat de Girona que estudiï una proposta de delimitació o delimitacions possibles, en base a uns criteris científics, sobre quina és l'àrea urbana. Per a fer una àrea metropolitana? De moment, per a tenir més elements de reflexió.

Els primers resultats assenyalen fins a quatre corones de municipis, a partir de la seva relació amb Girona. Durant l'anàlisi s'han tingut en compte diferents valors, com la mobilitat diària a la ciutat, la distància, la continuïtat urbana i també les hectàrees de polígons i les grans infraestructures de transport. Això va ser fet públic en la segona edició de les jornades “Repensem Girona” organitzades per l’Ajuntament de Girona, la UdG, i el Col·legi d’arquitectes. En aquestes jornades, Mariona Tomàs - experta en governança en entorns metropolitans- va avisar que "no hi ha receptes clares per copiar" pel que fa a la creació d'entorns metropolitans.

Aquesta doble actitud, de generositat pràctica, i de prudència i coneixement abans d’afrontar altres passes -i això tenint en compte tots els antecedents, teòrics i pràctics, que ja tenen- em sembla una bona manera de fer. Va bé saber què fan en altres llocs; no per copiar, però sí per aprendre.