Messi i el POUM de Tarragona

Ja tenim aprovat i vigent el POUM de Tarragona. Després d'una tramitació llarguíssima -catorze anys- i accidentada, en la qual hi ha poblacions que han fet ja un parell de revisions del seu planejament, finalment ja el tenim. L'Ajuntament de Tarragona n'ha fet una lectura triomfalista i optimista -com fa gairebé sempre amb tot; aquest  govern, el d'abans i el de més abans, que consti- prometent una mena de futur de color de rosa, o gairebé.

Entenc que, amb el cúmul de males notícies que tenim, calgui vendre aquesta com una bona nova -i ho és, que consti- però, coneixent una mica la ciutat i l'Ajuntament, continuo tenint la mateixa preocupació que tenia quan hi estava més implicat, i que vaig expressar a qui pertocava en cada moment de la tramitació del POUM que era convenientment presentat com una fita històrica: la segona aprovació inicial, el pacte amb la plataforma de veïns, etc.

La preocupació que tenia -i que continuo tenint- és sobre la real capacitat municipal per a desplegar el potencial del  POUM. Per a corregir i adaptar tot allò que, sense ser essencial, ha quedat obsolet o necessita ser repensat a les noves circumstàncies. Per a començar a pensar, sense presses, ni pressions, les línies mestres d'un proper planejament que ja fa temps vaig deixar escrit que haurà de ser forçosament en clau metropolitana.

Molt em temo que continuem tenint moltes mancances, en aquest sentit. Manca una cultura urbanística, a l'Ajuntament -sobretot- però també a fora, que entengui que la funció municipal, com a política pública que és, és pensar la ciutat a llarg termini i posar les condicions per assolir-la, però no a remolc de la promoció privada, que té uns altres objectius i interessos -legítims, però que s'han de subordinar a l'interès general-. I, a la vegada, la promoció ha d'entendre que li pertoca treballar amb professionalitat i no intentar fer passar bou per bèstia grossa, perquè això no fa més que engreixar un urbanisme burocràtic, del tipus “falta un paper” que no soluciona res ni responsabilitza de res a ningú.

Ens falta, també, una estructura de gestió urbanística municipal moderna. Elements que ajuntaments grans i mitjans de Catalunya tenen assumits i en funcionament des de fa molt de temps, el de Tarragona els té a penes incipients o simplement anunciats: un bon sistema d'informació geogràfica; una bona informació permanent de l'estat de la ciutat, en termes socials, demogràfics i econòmics; espais de reflexió ciutadana sobre el futur de la ciutat. Tot això és encara pendent.

Sé que el govern municipal és més o menys conscient d'això, i ha volgut posar-hi remei, però em temo que començant la casa per la teulada. És a dir, buscant un nom conegut per a fer de gerent. Potser que abans tinguem una gerència, i sapiguem què en volem i amb quins mitjans. L'alcalde ha dit que han contractat un Messi. Sense entrar en qualificacions professionals (i deixant de banda que un Messi que jugui només una estoneta no és ben bé el mateix) crec que continuem amb el mateix error: un Messi necessita un Guardiola. Qui és el Guardiola de l'urbanisme municipal a Tarragona?. I un Messi no juga sol. Tenim equip?

Ara comença la part més difícil del POUM, que és aplicar-lo amb la intel·ligència necessària per adaptar-se a les circumstàncies i, a la vegada, avançar-se per a preparar un futur desitjable. Esperem que ens en sortim, tots plegats.