Sóc lector ocasional del País. Tots els caps de setmana el compro, i també dono un cop d’ull al seu web. Sé que és un diari profundament espanyol, però almenys no es reaccionariàment espanyol com gairebé la resta de la premsa. Això vol dir que s’ha de llegir amb un cert filtre, però no deixa de tenir articles interessants i informacions que, contrastades, val la pena conèixer.
Ahir diumenge publicava una pàgina sencera fent història recent dels xantatges polítics a l’estat espanyol. Res que no s’hagi explicat –no aclarit- més cops: Roldán, Mario Conde, Amedo i els GAL (té nom de grup musical dels anys 60!) de la Rosa... Amb una curiositat: Javier de la Rosa és presentat, com gairebé sempre, com “el financiero catalán”. Enlloc no es diu que Roldán sigui aragonès o que Mario Conde és gallec. Es veu, però, que l’origen català de Javier de la Rosa deu ser una informació significativa, però encara no entenc perquè.
Fa temps es va popularitzar (relativament, és clar) l’expressió del nacionalisme banal, aquell que, absolutament assentat –és a dir, amb estat propi- ja no és discutit i ni es presenta com a nacionalisme. Una mica com el que fan Ciutadans, UPyD i aquest personal. I el País, és clar. Potser més dissimuladament, però també.
En aquest cas, ja no seria un “nacionalisme banal espanyol” sinó un anticatalanisme estúpid: cal remarcar que un delinqüent és català, com si fos especial.
No tinc cap simpatia per Javier de la Rosa, al contrari. I sé perfectament que a Catalunya hi ha de tot, delinqüents inclosos, alguns dels quals s’han volgut aprofitar del país. Però no veig què té de rellevant, això, en la informació donada. Bé, sí que ho veig, és evident, però que no vagin donant lliçons de periodisme independent.
He escrit al defensor del lector del País. No és el primer cop, i he de dir que sempre ha contestat amb amabilitat i donant explicacions sobre el tema que li he plantejat, sense fugir d’estudi. No sempre hi he coincidit, però ja és molt que respongui i que es mulli. A veure si ho farà ara, prometo explicar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada