Ens ha deixat en Francesc Ramos, esportista tarragoní.
Per mi serà sempre “el senyor Ramos” -impensable el tuteig- que és com l’anomenàvem quan jo anava al
gimnàs Cerón, situat a les instal·lacions del Club Natació Tarraco. Un gimnàs que
avui no passaria cap dels controls de qualitat, però on el senyor Ramos
impartia instruccions esportives –aquelles taules de gimnàstica sueca!- amb
unes grans dots pedagògiques.
En tinc un gran record, d’una persona amable,
molt educada –també amb la canalla que era jo- i que entenia l’esport com
alguna cosa més que l’exercici físic. Li hagués escaigut l’eslògan de la
Rambla, una publicació de la Barcelona dels anys trenta: Esport i ciutadania.
Ha tingut una llarga vida -96 anys- i molts i
merescuts reconeixements, entre els quals, fa molt poc, el de l’Ajuntament de
Tarragona.
Que la terra li sigui lleu, senyor Ramos.
(imatge manllevada del web municipal
www.tarragona.cat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada