In memoriam: Raül Vilanova, canongí

Ens ha deixat en Raül Vilanova, canongí. Això de canongí, en el seu cas, és més que un gentilici, i gairebé és –era, malauradament- una militància. Motor indiscutible de l’Estímul, la revista de l’Orfeó Canongí, era un veritable homenot del seu poble, al mateix Orfeó, a la ràdio, a les iniciatives per a la restitució del terme, i a tot el que fes referència a la identitat de la Canonja.

El vaig conèixer a través d’un altre gran canongí –i també una gran persona- en Josep Domingo, de qui vaig parlar AQUÍ   (ai! Pel mateix motiu...). Va ser així que vaig saber més de l’Orfeó i de l’Estímul, i del seu director i ànima, en Raül.

L’Estímul ha estat una d’aquelles revistes locals, que segurament un professional es miraria amb displicència, però que han fet una feina importantíssima per a vertebrar una comunitat. L’empenta, les ganes de comunicar, la voluntat de recollir totes les opinions i notícies de la Canonja, compensaven, i molt, les possibles mancances materials, de maquetació, o d’edició.

No ho sé del cert, però estic segur que l’Estímul no va ser mai un negoci. I gairebé posaria la mà al foc que més d’un cop el mateix Raül es devia rascar la butxaca. I això donant per fet que les hores, les preocupacions, les trucades, la feina, tenien de ben segur un altíssim component vocacional i de servei.

Durant molts anys, doncs, l’Estímul va donar veu a la Canonja, i ens recordava mes a mes l’existència d’un poble amb una identitat pròpia, amb gent que pensava en clau canongina. Aquesta persistència és la que va fer que la Canonja no es rendís mai, i pogués recuperar la seva existència municipal. I això va ser possible per gent com en Raül Vilanova, un homenot que tampoc no es rendia.

Gràcies per tot, Raül. Que la terra et sigui lleu.

(imatge: Raül Vilanova en plena feina editorial. Manllevada de www.estimul.cat, que espero que no s’enfadin pel robatori)