Dies de confinament. 80 i final

Vaig començar aquesta sèrie, diària, el primer dia efectiu de confinament, dilluns 16 de març. Des d’aleshores he publicat un apunt diari, d’extensió variable, i parlant de tot, sense centrar-me en la pandèmia que, no obstant això, ha estat present. Aquell primer dia deia: «continuarem atents a la feina via telemàtica. Continuarem llegint, que sempre va bé per passar les hores, i continuarem buscant excuses per no fer aquelles feines de casa que, ara que tenim temps, podríem fer molt bé, però no tenim ganes de fer. I rentant-nos les mans, això sí.». La veritat és que he complert: feina telemàtica -que és una murga sense horaris- llegir molt, i algunes crítiques de llibres he anat publicant, fer feines de casa sense massa excuses -per fi he endreçat els llibres!!!!- i, això, sí, rentar-me les mans com un desesperat.

M’he adonat de l’esforç que representa això d’escriure i publicar cada dia. Si ja en vaig parlar i posava l’exemple de Josep M. Espinàs, penso en tants d’altres -Sebastià Alzamora, Quim Monzó- que també tenen columna gairebé diària, i si ja els tenia respecte, ara encara molt més.

Però tot s’acaba, i el confinament i els apunts diaris també. Avui em desconfino, si no del tot, sí prou com per començar a treballar presencialment de forma esgraonada, i és un bon moment per a plegar d’aquest ritme d’apunt diari. Han estat -comptant aquest- 80 entrades, amb set llibres comentats (els llegits han estat uns quants més), amb alguns comentaris relacionats amb l’organització territorial -això que no falti!- algun sobre urbanisme tarragoní, que tampoc ha de faltar, i l'omnipresent Hrad Rock Café, ex-BCN World. Han sortit, com és tradició, els apunts del 14 d’abril, aquest cop amb un text de Víctor Torres, i del 25 d’abril portuguès. També referències musicals, alguna -poques- cinematogràfica, i uns quants apunts conjunturals, a partir de l’actualitat patètica que anem vivint.

El que no he aconseguit és que hi hagi comentaris. Només en Toni Gallardo, i gairebé responent per al·lusions, en un apunt personalitzat. La resta, res de res.

Fins al proper apunt, que no sé quan serà -però no dema, això sí que ho sé- ni de què anirà, però que ja no es dirà Dies de confinament.