Les simpaties que pugui tenir per
aquesta patuleia de trileros que es diuen Grande Marlaska, Perez de
los Cobos, i similars, ja us les podeu imaginar. No me’n crec cap,
i em foten, tots, un fàstic impressionant, i se’n poden anar tots
al seu estat natural, que és la merda. Dit això, encara em sembla
més patètic el paper d’aquest ministre amb cara de restret mal
afaitat, intentant justificar amb preteses «raons tècniques» el
cessament d’aquell feixista sense dissimular (els dissimulats es
queden). Que si un ajustament tècnic, que si necessitats de
renovació... tot excuses a la defensiva, i són així perquè, com
que és dels seus en sentit ampli (allò del deep state) se sent
culpable.
Si
no se’n sentís, hagués pogut contestar el que realment tocava,
tractant-se com es tracta d’un càrrec de confiança: «l’he
cessat perquè m’ha donat la gana, passa res?». I prou. I que es
fotin.
És
la resposta que fa molts anys en ple franquisme, va donar Joan Fuster
a una enquesta d’un mitjà espanyol que, no se si amb candidesa o
mala bava, va preguntar a una sèrie d’escriptors els motius pels
quals escrivien en català (i mai no se’ls ha passat pel cap, però
mai de la vida, preguntar als escriptors espanyols perquè escriuen
en espanyol, és clar). Salvador Espriu, benvolent i meticulós, va
escriure tres pàgines desgranant raons. Joan Fuster, més pràctic,
va respondre això «Porque me da la gana». Quan es tenen les coses
clares, no cal res més.
Foto:
ja sé que l’apunt va del ministre i l’altre pajaru, però en Joan
Fuster m’interessa moltíssim més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada