Una bona Eina per Altafullla

 

La meva relació amb Altafulla comença a finals dels setanta i principis dels vuitanta, quan conec Salvador-Joan Rovira, aleshores -i ara... també- factòtum del Centre d’Estudis d’Altafulla. En Salvador, amb una generositat i paciència infinites, que mai li agrairé prou, em va ensenyar a fer recerca de manera seriosa, a fer treballs amb mètode científic, i així he intentat fer-ho des d’aleshores. El resultat foren uns quants articles publicats als Estudis Altafullencs, i que em fes soci del Centre -encara ara, que ja dec ser dels més antics!- i que seguís amb més atenció el que passava a Altafulla.

Més endavant, recordo un primer acte públic d’Esquerra a Altafulla, potser el primer des de la guerra. L’aleshores únic militant va obrir l’acte... i no va poder continuar: de l’emoció se li va trencar la veu. Quant, al cap d’uns any, Esquerra va tenir presència a l’Ajuntament, vaig ajudar tot el que vaig poder; recordo especialment aquell invent estrambòtic de xalets i residència al costat de Brisas del Mar, i moltes més coses.

Tot aquesta història, que podria no tenir cap interès més que per a mi mateix, serveix per a explicar perquè em dol especialment aquesta esperpèntica moció de censura que pretén expulsar l’Eina del govern municipal. He seguit -a través de mitjans, de les xarxes, de converses amb amics, coneguts i saludats- aquests tres anys de govern de l’Eina. Sé que no sé moltes coses del dia a dia que només es poden saber amb un seguiment permanent i a primera línia que no tinc. Sé, també, que no poden haver-ho fet tot bé (ningú no ho fa tot bé, ni tot malament; desconfio dels satisfets tant com dels que exhibeixen humilitat a tothora). Però també sé que han redreçat la intervenció a la Violeta, d’una manera que em sembla molt més útil per al poble; que han encarat un pla local d’habitatge, una eina útil per a evitar la gentrificació ja palesa (per no dir la «santcugatització») que expulsa població local a canvi de pijos forans, alguns dels quals després donen lliçons de progressisme. Sé que han afrontat el problema de la platja -que no és únic d’Altafulla, sinó de bona part de la costa a Catalunya- amb mesures diferents de les habituals (recordeu Einstein: pretendre resultats diferents fent el mateix és d’imbècils) unes mesures que, em consta, no sortien d’una tertúlia de barra de bar, sinó d’assessorament científic contrastat. També els esforços de col·laboració amb els pobles veïns, posant en pràctica que la comarca -el Baix Gaià!- es construeix des de baix, amb mesures concretes -la cooperació policial, per exemple- defugint aïllaments i egoismes. Conec les múltiples sessions i audiències públiques per a donar explicacions a tothom i per a escoltar a tothom. Per tot això, em sembla absurda aquesta moció de censura.

I em sembla encara més absurda a la vista de qui la presenta: aquella esquerra que pretén tenir l’exclusiva i la patent de l’esquerra, perquè si «són» l’esquerra -i n’estan absolutament convençuts; deu ser per designi diví- aleshores tot el que facin està bé, sense haver de justificar res. I, a sobre, aliats amb la dreta independentista; sí, aquella esquerra que, ben a prop, fa escarafalls i fàstics si aquesta mateixa dreta participa d’un equip de govern. I una dreta independentista que contínuament parla d’unitat... a condició d’encapçalar-la i que sigui per a fer només el que els convé, exigint un seguidisme acrític, més propi de les sectes que d’un partit polític. Lliçons d’esquerres i d’unitat, poques.

Altafulla, poble que m’estimo, no s’ho mereix. L’EINA ha estat un bon govern, per Altafulla. Ha estat el que el seu nom expressa, una eina per a millorar el poble, en el fons -el què- i en la forma -el com-. Segur que amb mancances i defectes, perquè la perfecció no existeix, però de cap manera mereixedora d’aquesta maniobra absurda, que es justifica amb la peregrina excusa de la situació de la platja. Com si no sabéssim que el temporal ha afectat totes les platges, o és que el Miracle, o Creixell, o Roda de Berà, i ja no diguem tot el Maresme, tenen unes platges esplèndides sense cap afectació pels temporals?. No fotem. S’ho podien haver treballat una mica més... si és que hi havia matèria, perquè, si no se’ls acut res més, potser és que no hi havia més.

No sé com acabarà, tot plegat. M’agradaria que hi hagués una mica de seny i part dels censuradors i censuradores s’adonessin de la incongruència, i tot plegat quedés en no res. Com he dit, Altafulla no s’ho mereix. I els amics d’Altafulla, tampoc no ens ho mereixem.

(imatge: la plaça del Pou, un del racons més bonics dels molts que té la Vil·la Closa. Els que no la coneixeu, ja esteu tardant a moure el cul de la cadira i venir)