En una entrevista al Diari de Tarragona, l’alcaldable
ex-Ciutadà, ara dizque socialista, afirma:
“Hemos perdido 1.500 habitantes en el último año, la gente
ve pérdida de oportunidades y eso puede frenar inversiones.”
Com que em molesta molt la demagògia i el fer anar dades
falses -de tothom, no només d’aquest- algunes informacions:
La població oficial de Tarragona a 1 de gener de 2022 -la
darrera xifra oficial- és de 134.883 habitants. A 1 de gener de 2021 era de
135.436 habitants; una pèrdua, doncs, de 553 habitants, no de 1.500.
Per si Viñuales no ho sap, hem passat una pandèmia. Això ha suposat
un augment de la mortalitat, una baixa -encara més- de la natalitat, i una
frenada de la immigració, que és -la immigració- el principal factor de
creixement de Tarragona.
Això no només ens passa a nosaltres, i Rubén Viñuales -o qui
li escrigui les respostes- faria bé de mirar més enllà. Les ciutats catalanes
de més de 50.000 habitants (Barcelona exclosa) -que és amb qui és raonable
comparar-se- van tenir comportaments similars. De les 22 ciutats, 14 van perdre
població en el període 2021-2022, i Tarragona és la quarta en percentatge
(-1,18%) després de Santa Coloma de Gramenet (-2,04%) l’Hospitalet de Llobregat
(-1,46%) i Sant Boi de Llobregat (-1,34%). Si jo raonés com Rubén Viñuales
(cosa que, afortunadament, no faig) assenyalaria que les tres ciutats tenen
alcalde socialista. Però no.
Si mirem una mica més lluny en el temps, i comparem amb
dades d’abans de la pandèmia, d’1 de gener de 2019, en el període 2019-2022 hi
ha cinc ciutats que han perdut població: Sant Boi de Llobregat (-1,46%) Santa
Coloma de Gramenet (-1,04%) Manresa (-0,34%) Cerdanyola del Vallès (-0,2%) i
Mollet del Vallès (-0,05%). Vaja, quatre alcaldies socialistes; que, com abans,
no vol dir res. En el mateix període, Tarragona guanya 368 habitants, un 0,27%.
A partir d’aquí, moltes interpretacions possibles, que han
de tenir en compte els components del creixement -ja ho he dit, la migració- i el
detall (quanta gent i quina marxa; quanta gent i quina ve) que van molt més enllà
dels valors absoluts, si el que volem és conèixer bé la ciutat.
Fer anar la demografia de manera demagògica és un mal negoci
quan hi ha dades contrastables. La mentida o la ignorància conscient també són
desaconsellables per a la salut democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada