Acabo de rebre el volum d’enguany dels Estudis Altafullencs.
El 50 (de fet, diu 50-1, perquè n’hi haurà un segon). I és que 50 Estudis
Altafullencs, i 50 anys de Centre d’Estudis d’Altafulla es mereixen una bona celebració.
N’he parlat més cops, dels Estudis, d’Altafulla, i de la
meva (poquíssima; però molt sentida, ho juro) relació amb Altafulla. Ara no
faré la ressenya d’aquest volum -poca broma, dinou articles i 276 pàgines) i
menys encara la història del Centre, que no em pertoca.
Sí que vull remarcar, però, que els Estudis han tingut
sempre un alt nivell d’exigència, en tots els sentits, que em sembla molt per sobre
d’altres casos similars d’estudis locals. No vull dir, amb això, que els altres
estudis, reculls, aplecs, papers... que es publiquen en clau local siguin dolents,
ni de bon tros. Hi ha sempre una feinada al darrera, absolutament voluntarista.
Però sí que, pels que he conegut, els d’Altafulla tenen -i això de sempre- una voluntat
d’excel·lència, de nivell, molt notable. I això tant pel que fa al contingut
-que no exclou el toc més costumista, menys acadèmic, només faltaria!- com,
sobretot, a la factura material.
Els Estudis Altafullencs sempre han presentat una edició polida,
cuidada. Durant molts anys, amb una portada austera, neta; ara, una mica més
il·lustrada. La cura en la llengua, en l’edició, en la maquetació, en l’enquadernació,
ha estat permanent, i això fa que la col·lecció dels Estudis -que conservo des
del número 1- fa goig i és orgull de qualsevol biblioteca. De la meva segur.
Llarga vida, doncs al Centre i als Estudis; llarga i amb el
mateix grau d’excel·lència. Soci com soc des de fa quaranta-i-molts anys,
espero acompanyar-los uns quants més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada