Un apunt d’urgència, de dolorosa urgència, pel traspàs del bon
amic i company Maurici Preciado. No recordo quan i perquè ens vam conèixer, però
el més probable és que fos al voltant dels castells. I és que, per mi, en
Maurici era indestriable del món casteller i de la Colla Jove. També vam compartir
altres aventures més ciutadanes, ell sempre com un soldat disciplinat, al peu
del canó, entomant tot el que calgués. Hi vaig trobar sempre, al costat de la determinació
i del treball, un sentit de l’humor sorneguer i una bonhomia sempre d’agrair. I
és que això de la bonhomia ve -és fàcil veure-ho- de bo i d’home, i es que en
Maurici era un home bo, que no és exactament el mateix que un bon home, que també.
Que la terra et sigui lleu, company.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada