dimecres, 19 d’octubre del 2011

el tea party de casa nostra

Llegia no fa gaire un reportatge sobre el Tea Party, no tant sobre les propostes que fa, com sobre els efectes que està tenint en el partit republicà i en el seu espectre ideològic, la seva estratègia, etc. I pensava en possibles similituds a Catalunya. Crec que també hem tingut, en un espai polític determinat, el mateix, és a dir, una minoria que usa en política els mètodes de la religió més intolerant: el dogma, la possessió de la veritat, l’excomunió, o allò de extra ecclesiam nulla salvatio.
Resulta significatiu com, a l’espai del partit republicà dels USA, es dóna el fet que es necessita atraure aquesta base mobilitzada, activa, sorollosa, per a no perdre presència, i, sobretot, per la por a ser desqualificat per tou o, fins i tot, per poc patriota, malgrat que això –no indisposar-s’hi- pugui suposar incorporar idees estrambòtiques o, simplement, allunyar-se de la realitat i de la majoria. De fet, el que observen les ments més lúcides del partit republicà és que això els pot allunyar de la presidència. És a dir, aquests guardians de l’ortodòxia conservadora treballen objectivament per als demòcrates, però com que són omnipresents a les xarxes socials, als mitjans de comunicació propis, i a les mobilitzacions, condicionen –i distorsionen- decisivament el missatge conservador.
Pensava en com es poden donar fenòmens semblants a casa nostra, amb la monopolització mediàtica, emocional, cridanera, del discurs independentista, que acaba beneficiant electoralment els qui no en són. Qui i com anima aquesta mena de ratafia party? Tarragoní com sóc, i per tant, romà, hauria de fer la pregunta: cui prodest?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada