Una modesta proposició per a un carrer de Tarragona

 

Finalment s‘enderroquen els immobles dels números 14 i 16 del carrer Estanislau Figueres. Uns edificis en molt mal estat, desocupats de fa força anys, i afectats pel planejament urbanístic per a una nova alineació de la cantonada amb el carrer Ixart, com podem veure al plànol. Això permetrà eixamplar la plaça de la Dona Treballadora i potser ampliar la mica de jardí que hi ha, quatre arbres i bancs que van molt bé per completar el parc infantil que s’hi ha fet.

Quan es va enderrocar el número 18 -i això va permetre fer la placeta- va quedar a la vista la paret mitgera del 16. aleshores vaig pensar, i dir-ho per les xarxes, que aquella paret demanava a crits una pintura mural d’una certa qualitat. Un poema visual, per exemple, o alguna cosa similar. Ara mateix, a Tarragona, em ve al cap la pintura al Serrallo, o la intervenció al solar de la Rambla Vella, modesta però intel·ligent, reproduint les voltes del Circ romà que h havia fa dos mil anys. Més enllà, l’esplèndida silueta de la Casa de la Punxa, ja desapareguda, que durant força anys va dignificar una paret mitgera i ens va oferir una imatge de qualitat en el paisatge urbà (no n’he trobat cap imatge, a la xarxa!).

L’aleshores regidor d’urbanisme va respondre que volia modificar el POUM i fer que la mitgera fos façana. No sé si es referia a la mitjana que havia quedat amb l’enderrocament del número 18 -no crec- però, si no interpreto malament les Normes (i en això entenc que són el POUM) no hi ha mitgera, sinó que s’hi preveu una edificació que seria, grosso modo, la meitat del solar, en diagonal. En tot cas, és igual. La mitgera, ara, quedarà mentre no hi hagi una nova edificació, i reitero la meva petició per tot aquest temps, que em temo que no serà curt: podem tenir-hi un bon mural, un poema visual, una imatge elegant, que millori el paisatge urbà?. No cal que sigui com el mural del seguici popular que hi ha a la plaça del Sedassos. Al barri del Born, a Barcelona, hi ha aquest magnífic mural, reproducció d’un cal·ligrama de Joan-Salvat Papasseit.

Estic segur que, a Tarragona, hi ha gent capaç de fer un bon treball. És una iniciativa no excessivament complicada ni cara, i la mateixa temporalitat pot ser un al·licient artístic.

A qui correspongui.