Un mini apunt, en record de Josep Piera, que ens ha deixat el
diumenge de Pasqua. Confesso que no m’era tan conegut com uns altres noms que
treuen el nas per aquest blog. N’havia llegit, això sí, llibres de viatges: L’estiu
grec, Un bellíssim cadàver barroc, i també els poemaris andalusís Els poemes de
l’orient d’Al-Andalus, que de vegades pensava que eren seus i atribuïts a
poetes inventats per ell, qui sap. De l’Estiu grec recordo les apassionades
descripcions dels menjars i de les begudes, al mateix nivell que els paisatges
o les obres artístiques, un senyal de vida, d’hedonisme, de regalar-se els
sentits amb un pop a la brasa o una síndria fresca. També un vocabulari riquíssim,
que em permetia fer aquell exercici de llegir amb el diccionari a l’abast, i
descobrir tants i tants mots valencians i eixamplar l’abast del que ens
agermana. Tinc pendent -com tantes altres coses!- Jo sóc aquest que em dic
Ausiàs March, que miraré de posar als primers llocs d’una llista que només s’allarga.
Que la terra et sigui lleu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada