I encara més sobre el Banc d'Espanya

 

Això del Banc d’Espanya a Tarragona és un caixa de sorpreses. Si diumenge sabíem com és el projecte, ahir el Diari de Tarragona ens informava de com s’hi volia arribar. Bàsicament, que no cal esperar a cap modificació del POUM (o al nou POUM) i que pensen fer una mutació demanial amb l’administració de l’Estat, i per això no caldria cap concurs ni, se sobreentén (o almenys jo ho sobreentenc; si no és així agrairé les correccions) tampoc no hi hauria cap cànon a percebre per l’Ajuntament.

Sobre això, alguns comentaris.

Cal distingir entre la qualificació urbanística, i el que és la cessió de l’ús. Un bé municipal, com és l’edifici del Banc d’Espanya, el pot usar l’Ajuntament de manera directa o ho pot fer algú altre, sigui una administració, sigui un privat. Exemples del primer, qualsevol equipament municipal, com ara els centres cívics. Del segon, el Palau d’Esports, en què el sòl era de titularitat municipal, el Palau és de la Generalitat, i en fa ús l’Ajuntament. Del tercer, i un cas una mica peculiar, el restaurant Mas Rosselló, quan funcionava, que era en un sòl municipal amb un contracte de cessió.

En tots els casos, però, l’ús admès segons la qualificació urbanística és el d’equipament. Fins i tot en el cas de Mas Rosselló, amb una qualificació específica del POUM, l’article 147 de les Normes, que diu:

“Les NPU grafien als plànols d’ordenació els equipaments públics destinats a l’ús hoteler i de restauració en aquells casos on la seva implantació es considera d’interès públic o social pel servei o suport que exerceix respecte dels espais lliures on es situen, que normalment corresponen a parcs de grans dimensions o localitzacions perifèriques on són necessàries funcions d’atracció i dinamització que contribueixin a fomentar l’ús públic i la seva conservació.”

Aquest no és el cas del Banc d’Espanya, que és un 7aT, que vol dir equipament (7) de titularitat municipal (a) i d’ús administratiu (T). Això darrer es pot canviar sense modificar el planejament general. Però el que no canvia és que és un equipament. I, per cert, si les Normes especifiquen que hi ha alguns casos en què l’ús hoteler és compatible amb l’equipament, deu ser perquè de forma general no ho és, oi?

Pel que sembla que diu el secretari de l’Ajuntament  «Como que no estamos asignando usos, sino mutando el tipo de equipamiento, solo deberá haber la autorización del pleno» s’entén que es considera que un parador és un equipament? En tinc molts dubtes; tants que no m’ho crec. Per molt que en diguin parador, que sona més maco, és un hotel. I Paradores Nacionales, que es qui els explota, és una societat mercantil. Se’m fa molt difícil.

Per cert, que la noticia parla de Turespaña, que és una empresa que es dedica a la promoció turística d’Espanya, diferent de Paradores, que és una empresa mercantil.

De fet, la mutació demanial és, segons el diccionari de dret administratiu del Termcat:

“Acte en virtut del qual s'efectua la desafectació d'un bé o un dret del patrimoni públic i, simultàniament, l'afectació a un altre ús general, finalitat o servei públic de l'Administració pública o dels organismes que hi estan vinculats o que en depenen.”

Ja sé que és un diccionari i no un tractat, però crec que si no fos important la condició d’afectació a l’ús general, finalitat o servei públic, no ho dirien. De manera que la clau de volta està en la consideració o no del parador com a equipament. Bé diuen que “la vía escogida será la misma que se impulsa en la Tabacalera para la biblioteca”. Sí, però amb la diferència que la biblioteca sí és un equipament.

Això és significatiu, a Tarragona. Molts recordem el cas del Fortí de la Reina, una zona verda segons el Pla general, on es va donar una llicència de restaurant que no hi podia anar de cap manera. En aquell cas, algú -un algú que va rebre pressions i persecucions de tota mena- es va entestar a portar-ho als tribunals, que, com no podia ser altrament, li van donar la raó. En aquell cas, però, tothom, a l’Ajuntament, va fer l’orni. Què passaria si això del parador tira endavant, algú ho recorre, i, amb el parador fet i en marxa, es diu que ni parlar-ne?.

Ara bé, tot això en el cas de l’actual edifici. Si a més es vol ampliar per la banda de darrera, com deia la notícia de diumenge, aleshores cal modificar el planejament general per força, perquè, a no ser que les comprin, cal expropiar les finques dels números 50 i 52 (diumenge vaig dir 48 i 50; avui ho he anat a mirar i són aquests números, mea culpa) del carrer August, i justificar l’expropiació per interès general. Això -l’expropiació- podria ser si és qualifiquessin d’equipament... que no admet l’ús hoteler. Vaja, un veritable embolic.