He trobat el meu rebesavi?

Dissabte passat, a la sortida de camp d'un congrés sobre territori, vaig treure el nas -no se'n pot dit visitar- el   Museu Industrial del Ter. En vaig veure molt poc, però prou per a recomanar-lo i per a tornar-hi amb temps. Una de les sales és dedicada a les persones afectades pel procés d'industrialització, als obrers de les fàbriques i primers sindicalistes, als artesans tèxtils empobrits... i allí vaig trobar -o no- el meu rebesavi. Jaume Baulenas, un artesà tèxtil caigut a la misèria per la competència de les fàbriques modernes. Baulenas era el segon cognom de la meva mare, i m'havia explicat que un dels avantpassats, tots de la plana de Vic, era pobríssim, un captaire. Tot els altres venien de pagès, amb casa pairal -Can Roca de les Garses, o el Mas Camps- de manera que no és probable que aquest pobre en fos.

Pot ser el meu rebesavi? Hi hauria una possibilitat, que miraré d'esbrinar. Les probabilitats són escasses, el cognom Baulenas és força corrent a Osona, però no per això deixaré d'intentar saber alguna cosa, amb l'ajuda del Carles Garcia, del Museu, que s'hi va interessar molt, per a completar la informació que tenen.

Al setembre, en un altre congrés -em deu provar, això dels congressos- vaig trobar l'Anna Cabré, mestra demògrafa, que va presentar una ponència sobre el registre de matrimonis de l'arquebisbat de Barcelona i de la investigació que n'estan fent, absolutament fascinant. Com que els altres avis venien, en part de Barcelona, es va oferir a buscar-los i a donar-me la informació que en trobessin.

Suposo que el fet de no haver conegut els avis, tenir una família una mica complicada, i del trasllat a Tarragona, ara fa quaranta-.cinc anys, de no tenir “la casa dels avis” ni gairebé conservar res antic fa que m'agradi reconstruir la història, intentar trobar unes mínimes arrels que expliquin orígens, si pot ser amb noms i cognoms, i cares.

I això de tenir un rebesavi captaire -sigui o no en Jaume Baulenas-... el més important és que, un parell de generacions després, es guanyaven bé la vida, treballant molt. Això és el que compta.