Ens ha deixat, massa d’hora, en Quim Vendrell, tarragoní
polifacètic, fotògraf, per sobre de moltes coses, responsable de les edicions
del Port de Tarragona, tarragoní militant, i amb una llarga trajectòria política
i sindical.
Va ser en aquesta llunyana faceta sindical que el vaig
conèixer; aleshores ell a la Banca Catalana de la Rambla Nova, en una opció
sindical més catalanista que sindical. Vam fer el que vam poder que, per part
meva, no va ser gran cosa, ho reconec, però sí una bona relació personal, amb l’enyoradíssima
Gemma i ell.
Més endavant, vam coincidir uns quants anys militant en l’esquerra
nacional, i fent feina de segona fila. A la vegada, i en la seva faceta de
fotògraf -d’excel·lent fotògraf- va fer algunes de les fotos que il·lustraven l’autoedició
que vaig fer dels meus articles, una edició impecable a mans del també enyorat
Lluís Miquel. Veritablement, unes edicions de luxe per les mans i el talent que
les van fer.
Sé que aquests darrers anys col·laborava en les tasques de socialització
en català per a nouvinguts, una feina imprescindible en clau ciutadana, que va
molt més enllà -tot i que també- de l’extensió de l’ús social del català.
Malgrat que és una expressió molt usada, pel seu origen li
escau especialment: que la terra et sigui lleu, Quim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada