Ens ha deixat Joan Rigol, qui fou president del Parlament, conseller,
diputat, senador i moltes coses. Més enllà dels càrrecs institucionals, i de la
manera d’exercir-los –sobretot el primer citat- crec que és important destacar
que era un polític que pensava, que deia coses. I no em refereixo a llocs comuns,
o a frases més o menys –malauradament, cada cop menys- brillants, quan no
simples estirabots.
Joan Rigol pensava pel seu compte, des d’una sòlida cultura,
i això és una rara avis. Ens manca molt, a Catalunya, el perfil de polítics que
reflexionen, que dubten, i que proposen, que especulen –en el bon sentit de la
paraula-. I encara més que ho facin des d’una posició oberta a idees alienes.
Amb Joan Rigol perdem una persona que havia fet aquest
exercici. No sé si en queden gaires. Altres cops m’he referit a aquella afirmació
de De Gaulle, que deia que, per a ser president, calia tenir “una certaine idée
de la France”; entenguem-nos, no la seva –tot i que, egòlatra com era, segur
que ho pensava- sinó una idea, una visió. A Catalunya –a la Catalunya recent- crec
que només hem tingut dos presidents amb la seva “certaine idée” de Catalunya, en Jordi Pujol
i en Pasqual Maragall. Joan Rigol jugava també aquesta lliga, però des d’una
altra posició. No sé si en tenim cap més, ara mateix, i a fe de Déu que ens fa
molt falta.
A la imatge, un exemplar d’un dels seus llibres –ja antic,
en recordo molt poc- amb reflexions sobre el país, que va tenir l’amabilitat de
dedicar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada