Sobre l'Acord de Govern de mesures urgents per a l'increment de l'oferta d'habitatge protegit - 1

 

Coneixem ja l'Acord de Govern de mesures urgents per a l'increment de l'oferta d'habitatge protegit. D'entrada he de dir que celebro que hi hagi un conjunt de mesures. Cada cop que sento un il·luminat dient que “el que s'ha de fer és tal cosa” (o, el correlat, “si no hi ha habitatge protegit és per...”) penso que hi ha un excés de simplisme. Les causes i les solucions són múltiples, complexes, i faríem bé no caure en el cunyadisme habitual.

Això vol dir que totes les mesures proposades em semblen bé? No exactament. Per començar, algunes se m'escapen -no sóc un especialista- i d'algunes altres caldria dir allò de “depèn de com”. Però sí que em mereixen alguns comentaris. Anem per parts.

Per començar, les mesures són “sense impacte pressupostari” o bé amb impacte pressupostari diferit al proper exercici, o quan es posin en marxa. Entenc la prudència, perquè si hi hagués impacte pressupostari immediat -però els pressupostos vigents no ho contemplen- l'Acord no es podria prendre, però, francament, m'hagués agradat una major concreció econòmica. Per motius de serietat, sobretot.

El primer punt és la formació d'una “Reserva Pública de Solars”, a partir d'una convocatòria, a la qual es poden acollir tant administracions locals, com promotors privats. Sempre he estat partidari de tenir un bon coneixement de la realitat, i és fonamental saber a on hi ha solars disponibles. Per això em sobta que no hi hagi cap referència al Registre de planejament urbanístic de Catalunya, un registre públic de la Generalitat (AQUÍ) que permet veure el patrimoni municipal de sòl, que és on hi ha d'haver, obligatòriament, aquests solars, si existeixen. Estan obligats a constituir aquest patrimoni els municipis amb planejament general que delimiti àmbits d'actuació urbanística susceptibles de generar cessions de sòl; és a dir, gairebé tots. I estan obligats a inscriure'l al Registre els municipis inclosos en les àrees de demanda residencial forta i acreditada. És a dir, segurament tots els que més necessiten que s'incrementi l'oferta d'habitatge protegit.

El Govern, doncs, podria anar més ràpid, i fer un buidat d'aquest Registre -de passada, pot aprofitar per reclamar la constitució de Patrimonis on no s'hagi fet, i el mateix amb la inscripció- i fer-se ràpidament amb un mapa de disponibilitats, en lloc de fer una convocatòria, i esperar a veure qui s'hi apunta.

Ara mateix, l'alcalde de Tarragona -per això ho sé- ha ofert un solar, al PP.10, apte per a 200 habitatges. Solar degudament inscrit al Patrimoni i inscrit al Registre. Feina feta.

Quedarien els privats, és clar. Ja veurem què és possible -aquí sí que cal la convocatòria- perquè l'existència d'un solar no garanteix res. Torno a parlar de Tarragona: segons l'avanç del POUM, a la ciutat hi havia solars disponibles per a prop de 2.000 habitatges (parlo de memòria). Solars no inclosos en cap polígon, que consti. Però molts d'aquests solars s'arrosseguen del POUM anterior, i més enllà. Quan un solar és vacant de fa quinze o vint anys... passa alguna cosa. Litigis entre propietaris, alguna càrrega mal resolta, o un aprofitament inviable, o ves a saber.

Per altra banda, l'existència de solars sense edificar al llarg de tant de temps ens indica que el mecanisme teòric per afrontar-ho -el Registre de solars d'edificació forçosa- no s'aplica o no funciona, i jo crec que una mica de cada. Sobretot no funciona perquè exigeix una inversió inicial per part de l'Ajuntament que no sempre és en condicions de fer. Potser hauríem de fer, també, modificacions normatives sobre aquesta figura, per a fer-la més àgil -o més accessible per als Ajuntaments- i poder-la fer efectiva.

(continuarà)