Una altra de les mesutres de l'Acord de Govern diu: “5. Accelerar la transformació de sòls residencials destinats a habitatge de protecció oficial”. Amb l'objectiu de “desenvolupar, mitjançant estratègies urbanístiques, sòls residencials que aportin la màxima quantitat d'HPO.”.
Algunes coses no acaben d'estar clares desenvolupar sòls que ja ara estiguin destinats, pel planejament, a HPO? O bé desenvopular sòls per tal que, en aquest procés, puguin acollir HPO?.
En tots dos casos, però, estem parlant de processos urbanístics diferents, en funció de en quina fase es trobin aquests sòls: sòls urbanitzables delimitats, pendents de formular, tramitar i aprovar el planejament derivat? Sòls amb planejament aprovat però no executat? Pendents de la reparcel·lació, de la urbanització? Sòls urbanitzables delimitats en els quals calgui prèviament fer la modificació pertinent al planejament general per augmentar la previsió d'HPO?. Hi ha moltes casuïstiques possibles.
En tot cas, la majoria conflueixen en un problema existent, com és la lentitud dels processos urbanitzadors, però no només en el cas d'HPO, sinó en tots. L'excepció -relativa excepció- seria tirar endavant les ÀRE, les àrees residencials estratègiques, de l'any 2010, que preveien un mínim del 50% per HPO. En aquell moment es van aprovar els diferents Plans directors, amb les determinacions a nivell de planejament derivat. És a dir, que figura que ja tenen a punt el pla parcial -el que pertoca fer al pla parcial- i només cal la reparcel·lació i la urbanització. Només. Vol dir que, amb una mica de sort, d'aquí uns tres anys hi podria haver solars, essent molt i molt optimista. Una mica just, per tenir 50.000 habitatges en quatre anys. I això, a més, només a les ARE que quedin, perquè, de 2011 ençà, vam assistir a un degoteig constant de modificacions dels PDU per a desclassificar les ARE, i és possible que ara en quedin ben poques, i potser situades en llocs on no resoldrien massa res.
El panorama és pitjor si cal modificar el planejament general i, després -o a la vegada, en tramitació simultània- formular el planejament derivat. Dubto que, en els quatre anys, hi hagués un solar disponible.
Si la mesura comporta modificacions normatives per a simplificar el procediment, hi haurem de sumar el temps necessari per a tramitar aquestes modificacions de la llei d'urbanisme, perquè, tenint en compte que es tracta d'un procediment lent per garantista, perquè afecta l'estatut de la propietat, dubto que sigui possible resoldre-ho mitjançant un decret-llei, però coses més rares s'han vist.
Aixo no vol dir que aquests tràmits no hagin de ser agilitzats, tant per HPO com no. No és admissible que formular, tramitar i aprovar un POUM trigui cinc o sis anys, i un pla parcial comporti vuit o nou anys entre que se'n comença la redacció i hi ha un solar disponible (i tiro curt). Sempre poso l'exemple que el PP.10 de Tarragona va començar la seva tramitaciò el 2011, i fa un parell d'anys, el 2022, que es van acabar les obres d'urbanització, i uns mesos que es va posar la primera pedra -la segona ja no ho sé- dels habitatges públics que hi ha d'haver. Si estan llestos el 2026, quinze anys entre una cosa i l'altra, i això que es va tramitar per cooperació per fer més via. No, això no és admissible, i és urgent posar-hi mesures.
Però no tinc clar que siguin mesures propies de modificació de la llei d'urbanisme, tot i que indirectament sí. Crec que aquest retard es deu més a la complicació del planejament, al fet que li demanem molt més del que li pertoca, i a una administració poruga, en què cada departament -i són molts el que intervenen en aquests processos- busca protegir-se, que no el puguin enganxar o acusar de res. I no perquè vulguin fer alguna cosa malament i busquin amagar-ho, no; més aviat és que, com que ho hem complicat tot tant, amb normes poc clares (de vegades directament absurdes) ningú no està segur de res, quan emet el seu informe, i ho fa de manera ambígua, o tirant pilotes fora. O el que sigui, abans de córrer el perill de veure's, al cap de tres o quatre anys, amb una imputació per vés a saber què. La principal modificació normativa a fer seria la claredat en les normes, la previsibilitat del que volen dir, i la seguretat, per a qui emet els informes, que se sabrà distingir molt bé una opinió fonamentada, un error, i un delicte. Que no són el mateix.
Pero com que no crec que això passi prou, em temo que reduïrem una mica els terminis, retocarem coses menors, intentarem augmentar la slmultaneïtat d'alguns tràmits... i potser ens estalviarem tres o quatre mesos, en processos que duren sis o set anys. Mira que bé.
Suposo que això va en relació amb la mesura 16, que diu: “Impulsar la creació d'un Comitè d'Agilització Urbanística per simplificar i dinamitzar la tramitació, mitjançant la coordinació institucional”. Més amunt ja he dit què en penso, d'això. Afegir que, en els quaranta anys llargs que he estat a l'administració, és un propòsit que he vist molts cops. Quan un objectiu i una mesura per assolir-lo es van repetint, vol dir que les altres vegades no ha servit de res. A veure ara.
En el camp de les modificacions normatives, també hi ha la mesura 15, que diu: “Fer les modificacions legislatives pertinents per tal de preveure la regulació d'un sistema de llicència bàsica per agilitzar la promoció d'HPO, per iniciar obres de nova planta o rehabilitació mentre es tramita la llicència urbanística”.
Confesso la meva desorientació: només per a les llicències d'HPO? Parleu amb qualsevol promotor, i pregunteu pel termini de la llicència, la que sigui, HPO o no. I, a més, això va, no per barris, però sí per municipis, tot i que la tònica sol ser l'endarreriment.
Pero és que no acabo de veure quina diferència hi pot haver, en la tramitació d'una llicència per a iniciar obres de nova planta o de rehabilitació, que es destini o no a HPO. La llicència no entra en el regim jurídic de l'habitatge, sinó en el de l'obra, ha de comprovar i acreditar que el projecte compleix les ordenances d'edificació, no les condicions legals per a ser HPO.
I, és clar, si això s'arriba a fer, la reclamaciò que aquesta simplificació i agilització sigui per a tota mena de llicències serà immediata, i tindran tota la raó.
Aquestes són les mesures que he volgut comentar. No he entrat en les que plantegen temes financers -pero, tranquils, tot sense “impacte pressupostari” perquè no els controlin tant- però estic convençut que aquesta qüestió, la financera, és la mare dels ous: això quant costa, i qui ho paga?. Aquesta és la pregunta que hauria de venir contestada en qualsevol iniciativa pública. Si no, no val. Si no hi ha diners -per adquirir sòl, per urbanitzar, per generar solars, per construir- tot és fum. A veure què passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada