Ara que ja està clar que el País -el
diario independiente de la mañana, que vol dir que no depèn dels
matins- s'ha alineat completament amb la versió més casposa i
pètria de l'espanyolisme ranci, i aprofitant que som a l'any Maria
Aurèlia Capmany, és oportú recordar un article, publicat -em
penso- a Serra d'Or el novembre de 1979, i recollit al volum “Dietari
de prudències” (ed. Nova Terra, 1982).
Diu, parlant d'el País:
“El meu amic que porta sota l'aixella
el diari madrileny s'excusa: “Em consta que és anticatalà i que
menteix quan parla de Catalunya, però és un diari molt ben
informat.” “No ho entenc -li contesto admirada-: si et consta que
menteix quan parla de coses que tu coneixes, qui et pot assegurar que
no menteix quan parla de Guinea, o del Sàhara, o del Marroc, o,
sense anar més lluny, dels tripijocs ministerials?” Però el meu
amic insisteix explicant-me que és un diari molt ben fet, amb bon
paper i bona lletra i abundosos filets que l'adornen.”
Dedicat als (cada cop menys) lectors
catalans del País.
(foto -magnífica- extreta de www.beteve.cat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada