No sé si és gaire apropiat, això, perquè no he acabat cap
obra sinó una etapa. Avui, després de 43 anys i uns quants mesos, acabo la meva
etapa laboral. Per bé que formalment la data oficial de jubilació serà a l'agost,
avui divendres, 21 de juny, és el meu darrer dia de feina a la Generalitat. I,
de l’altra feina, a la URV, em queda amb prou feines la segona convocatòria d’una
assignatura (i ja sé que no s’hi presentarà ningú) i també hauré enllestit a
principis d’agost.
De la meva vida laboral, ja en vaig fer cinc cèntims amb
ocasió dels quaranta anys (AQUÍ) i no hi he d’afegir gaire més. Si de cas apuntar que
quan deia “És segur que alguna cosa dec haver fet jo malament si, després de 40
anys d’exercici, la meva carrera professional es pot escriure en un post-it;
però també crec que alguna cosa em deuen haver fet de mal” no sabia que la cosa
es confirmaria; a les acaballes del 2022 podia haver tingut una certa promoció
professional, per a posar un bon final, però un fill de puta ho va vetar, i
unes miserables li van seguir el joc, i se’n va anar en orris aquesta
oportunitat. Què hi farem.
De la meva vida universitària, ja en parlaré a les memòries,
si m’hi poso. Només apuntar que enyoraré, i molt, la docència, i no gaire, o
gens, la vida universitària.
Amb alts i baixos, com en tota vida, he de reconèixer que no
em puc queixar gens ni mica. He estat més de quaranta anys en actiu, amb una
bona feina, molt suportable i no mal pagada. Hi he fet amics i enemics, hi he
conegut gent molt maca, i també veritables esperpents, i hi ha hagut de tot,
però majoritàriament bé.
A partir d’ara... molts projectes, inclosos els de llegir
(més) i no amoïnar-se. I continuar escrivint aquí, que d’això no em jubilo!
(a la imatge, el que queda de la targeta de fitxar –a l’altre
costat hi ha la banda magnètica-, llàstima que no quedi la foto, que és de l’any
2001, amb vint quilos menys i molt més cabell, ai!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada