Sobre els (pre)acords de Govern i Hard Rock Cafè

 

Jo ja donava aquest tema per mort -però no enterrat- i pensava que només hauria d’escriure un darrer apunt certificant el punt i final, però encara no. Després de ser la causa aparent, o visible, de la no aprovació dels pressupostos, ara Hard Rock Café ha estat present en els dos acord (bé, a hores d’ara, un acord i un preacord) del PSC amb ERC i amb Comuns.

Uns acords que han estat interpretats de manera molt diferent. Així, els Comuns (parlo pel que he vist a la premsa; si no és així, agrairé les puntualitzacions o correccions) diuen: "Ho hem aconseguit. El Hard Rock no es farà a Catalunya, ha celebrat Albiach, entre aplaudiments dels dirigents dels comuns”. I per part d’ERC, més matisades, però alguna expressió semblant.

A la premsa, també hem vist reaccions airades de partidaris de HRC, sobretot institucionals, amb un l’alcalde de Vila-seca molt crític amb l’acord. Avui mateix, és obertura del Diari de Tarragona, amb un expressiu “El nuevo Govern nace con el veto a Hard Rock en el programa”. En canvi, l’habitualment vehement alcalde de Salou era molt més contemporitzador, i deia «Una reducción de beneficios fiscales no será motivo suficiente para que se marchen, dado el interés que han mostrado siempre por invertir aquí»,

És així? Segons la premsa, l’acord del PSC amb els Comuns diu que “el Govern no facilitará proyectos como el macrocasino de Hard Rock» y que, por este motivo, «se eliminará la reducción de la fiscalidad del juego prevista en la Ley 6/2014»”.

I el preacord del PSC i ERC diu: “Aprovar la modificació de la Llei del CRT per tal d’elevar el tipus impositiu del joc vinculat als casinos i tornar al règim de fiscalitat anterior a la Llei del CRT”.

Per tant, els acords són dos; un de concret que és tornar la fiscalitat al règim vigent abans de la Llei del CRT, i un de més inconcret que diu “no facilitarà projectes com el del CRT”.

Comencem per aquest segon. Jo diria que l’únic compromís és no facilitar-ne... més. Però no diu en cap cas que aquest es tiri enrere. Encara més, sembla que el “no facilitar” va lligat -i limitat- a l’eliminació de la rebaixa fiscal. Això no és el “HRC no es farà” que diu Jessica Albiach, al meu entendre, però què sabré jo.

El primer és molt més clar: la fiscalitat torna a tenir màxims del 55% -en funció de la recaptació pel negoci del joc- i no un màxim del 10% (per cert, l’alcalde de Vila-seca s’exclama “ERC, en el Govern, pudo haber modificado el tema de la fiscalidad si este era el problema, y no lo hizo”. Pere Segura, acostumat a la seva majoria absolutíssima, oblida que ERC estava en minoria, i que la sociovergència més el PP -quins amics que té JxC!- ho hagués impedit).

La supressió de la rebaixa pot fer que HRC es desdigui? No n’estic segur. D’entrada, ja fa temps que penso que tothom -Govern, oposició, HRD- dona el projecte per mort, però espera que “la culpa” sigui d’un altre; i, per altra banda, els sectors més opositors no es conformen amb la mort del projecte, volen el mèrit d’haver-lo matat. Però jo crec que el projecte ha caducat per raons més prosaiques: perquè ja no és negoci. Entre el 2012, l’inici de tot -ja fa dotze anys, ai!- i ara, el joc en línia s’ha desenvolupat moltíssim. El públic potencial del casino és molt menys, qui farà uns quants km, pagarà un hotel, l’entrada al casino... si pot jugar des del mòbil? (i aquesta és la ludopatia que ens hauria de preocupar i no la d’un casino on cal desplaçar-se). A més, HRC necessita trobar inversors, i no sembla que els trobi. No, el projecte de Barcelona World i ara en mans de HRC ja no és atractiu perquè no és negoci. És possible que alguna part pogués resultar (en vaig parlar  AQUÍ) però no pas tot.

Més coses. Imaginem que HRC pensa que sí, que hi ha negoci, i vol continuar. La no rebaixa fiscal l’afecta? Sí i no. La gent no ho recorda, però la mateixa llei que establia la rebaixa fiscal també deia:

“Article 15

Els concursos que es convoquin per a l’atorgament d’autoritzacions per a la instal·lació i l’explotació de casinos en els centres recreatius turístics han d’establir mecanismes per a garantir, com a mínim, el manteniment dels recursos tributaris de la Generalitat procedents dels casinos com a resultat de l’entrada en vigor de la modificació de la lletra c de l’apartat 2 de l’article 33 de la Llei 25/1998, del 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro.”

És a dir, que, de resultes del concurs -que obliga a qui el guanya, no als altres casinos- els recursos que obté la Generalitat s’han de mantenir. HRC, doncs, ha de pagar els seus impostos -amb un màxim del 10%- i, a més, la diferència entre la nova recaptació i l’antiga. No sé com, perquè això em presenta molts dubtes (ho vaig escriure  AQUÍ) però és el que diu la llei, de manera que el fet de suprimir la rebaixa té un impacte menor en els comptes possibles de HRC.

Hi ha, però, un altre aspecte. El concurs que va guanyar HRC es va convocar amb la rebaixa fiscal. Suprimir-la ara, ni que sigui en els termes que he dit, no deixa de ser una modificació unilateral de les regles de joc. HRC estaria en condicions, al meu entendre, de plantejar alguna acció judicial, no tant perquè no s’elimini la rebaixa, sinó per aconseguir que no sigui HRC que plega, i fer que la responsabilitat sigui de la Generalitat per haver modificat les condicions. Això li permetria recuperar la fiança de deu milions (i ja veuríem si no demana alguna indemnització). Podria ser, també, oferir una sortida a HRC, que potser la vol (però no vol ni perdre els deu milions d’euros de la fiança, ni quedar com el dolent de la pel·lícula) i tots contents,

El que passa és que això també té un dany colateral, que és una pèrdua de reputació del Govern de Catalunya com a interlocutor seriós. Modificar unilateralment les condicions d’un concurs ja adjudicat no és la millor carta de presentació per a un Govern quan va a buscar inversions o contractes. I això també ho hem de valorar.

De manera que crec que encara hi ha moltes incògnites i moltes possibilitats, en tots els sentits, en això de HRC. I pel que fa als acords i preacords polítics... en fi, ja sabem la serietat d’aquests pactes. I allò que deia Romanones “vostè faci la llei, que jo ja faré el reglament”. Em sembla que això continuarà.