Hard Rock Cafe: potser sí, potser no, ja veurem.....

 

Les indefinicions i les vaguetats sobre el projecte de Hard Rock Cafe (HRC) a partir dels respectius acords de govern entre el PSC i ERC i entre el PSC i Comuns, continuen. En el que no pot ser fruit de la casualitat (ans el contrari: una política de comunicació amb missatges múltiples pensada per acontentar tothom) el president de la Generalitat diu que d’això de HRC ja veurem, que només hi ha un compromís fiscal, que la resta de tràmits continuen, i que a veure què diran els inversors (parèntesi: uns que, per ara, no han invertit res, i ni tan sols sabem si tenen els recursos per invertir, que HRC és una franquícia, no qui hi posa els calés). Per la seva banda, la consellera de Territori diu que ves que no ho haguem de donar per mort i enterrat, i que ens anem mentalitzant que allí no s’hi farà res, i que ja buscarem alguna cosa.

Clar, quan els acords són poc clars -de vegades necessàriament, per a poder avançar- passen aquestes coses. Recordem que, a banda de retòrica -sobre “no afavorir projectes com el HRC” que no vol dir res concret- l’únic compromís més o menys clar era abolir la rebaixa fiscal a la tributació dels casinos, que havia passat d'un màxim del 55% a un tipus únic del 10%. Una rebaixa fiscal, per cert, que va ser aprovada per CiU i PSC, però no per ERC ni pels Comuns (aleshores Iniciativa). Una correcció -tornar al 55%- que va ser oferta pel govern del president Aragonès per a pactar els pressupostos, però Comuns s’hi va negar (i ara mateix no sé si el PSC ho acceptava). Calien tants tombs per anar al mateix lloc?.

Sobre els efectes concrets d’aquesta correcció ja en vaig parlar AQUÍ i m’hi reafirmo. El casino és una part -i no la més important, des del punt de vista econòmic i d’activitats- del conjunt, malgrat que en sigui la més vistosa (especialment per a fer-ne bandera en contra).

Això -aquest 55% en lloc del 10%- pot suposar la retirada de la inversió? Parlem-ne. La recaptació dels tributs sobre el joc, a Catalunya, és ara d’uns 200M€ entre 2023 (darrera xifra) i 2006, amb un màxim de 351 -el 2007- i un mínim de 94 -el 2020, pandèmia- i la mitjana és de 240M€. Hi ha una caiguda -sense recuperació completa- a partir de la crisi econòmica del 2008-2009, i el fet que sigui sense recuperació em fa pensar que segurament, a l’hora de retallar, el govern d’aleshores també va retallar la tributació del joc, però no tinc les dades (és una feinada trobar-les, les lleis d'acompanyament són un laberint).

Ara bé, aquests 200M€ són tota la tributació de joc, i això vol dir els casinos, però també les loteries i rifes, els bingos -els que quedin- i les màquines escurabutxaques. Vegem les xifres, extretes de les estadístiques del departament d'Economia i Finances. Les xifres s'expressen en milers d'euros; hi ha les dades de tributació dels casinos, i hi he afegit les de les màquines escurabutxaques i les del total del joc, per veure què representa en xifres absolutes i en xifres relatives.

 

 

Com podem veure, la recaptació dels casinos baixa de manera gairebé constant des del 2006 fins al 2014, i té un lleuger repunt des d'aleshores, tot i que ni tan sols amb la pujada del 2023 assoleix les xifres totals del 2011. Aquest descens és encara més acusat sobre el que representen els casinos (que, el 2014, passen de 3 a 4) sobre el total de la tributació: el 2006 és lleugerament per sobre del 10%, i no és fins al 2023 que recupera els dos dígits, amb un sorprenent 11,26%. Les màqunes escurabutxaques, en canvi, representen més de la meitat dels ingressos tributaris del joc.

Ens podríem preguntar sobre la incidència del joc en línia, que segur que ha tret gent del format escurabutxaques, però aquest seria un altre debat; interessant, però no el d'ara. També em queda el dubte de si les màquines escurabutxaques del casino tributen a banda (i, per tant, no estaven afectades per la rebaixa) o hi són incloses. Jo crec que van a banda, però si algú que en sàpiga més ho pot confirmar, ho agrairé.

Què passa, doncs, amb aquesta possible rebaixa -o restauració- fiscal?. Doncs passa que, sobre xifres d'una vintena de milions d'euros a l'any, estem parlant de la xocolata del lloro per a una inversió total de centenars de milions d'euros. És clar que, empresarialment, casino, hotels, zona comercial, seran titulars diferents, i l'increment fiscal serà per al casino, però això demostra que el pes del joc sobre el total de l'operació és menor (també en sostre: 30.000 m2 sobre 745.000 m2 totals; i encara en la primera fase -l'única que crec que voldria fer HRC- només són 8.500 m2).

Si, a sobre, hi afegim que, d'acord amb la llei, HRC ha de compensar la pèrdua de la recaptació (i ara no entro en els problemes pràctics que crec que hi ha) vol dir que el marge de la pèrdua/guany per a l'empresa és cada cop més reduït. Clar, es pot adduir que -i segur que inicialment es pensava això- que la recaptació pujaria moltíssim, sobretot quan es pensava en sis ressorts amb sis casinos. En un dels debats parlamentaris algú diu que hi havia previsions que un sol d'aquests casinos generés més de 300M€... quan el més gran de Las Vegas en generava aproximadament la meitat. Crec que aquestes previsions maximalistes ja no se les creu ningú.

On hi ha el problema, doncs?. En primer lloc, que això és un opció magnifica perquè HRC plegui, que és el que jo crec que vol fer, però no fa perquè té 10M€ de fiança, que perdria si marxa per decisió seva, més la pèrdua de la seva reputació, que a nosaltres no ens hauria de preocupar gaire, però que a una franquícia que capta inversors sí que li preocupa. Clar, si HRC pot adduir -amb tota la raó- que li canvien unilateralment les regles de joc, les condicions amb les quals es va fer el concurs que va guanyar, doncs se li ha de tornar la fiança, i ves que no reclami alguna indemnització.

Ara bé -i això és el segon punt- la pèrdua de reputació també la té el Govern i, per extensió, el país. Que et pengin la llufa de poc seriós, de govern que no respecta les seves pròpies regles de joc, no és la millor presentació per a captar inversions, siguin serioses, com hauríem de buscar que fossin, siguin aventureres com aquestes.

En resum, que crec que això de la rebaixa/no rebaixa fiscal és més anecdòtic que real (tot i que em faig càrrec, i comparteixo, que és un missatge molt negatiu, i ja ho era l'any 2014 quan la sociovergència ho va aprovar encantada) i pot ser una excusa perquè HRC marxi més o menys honorablement d'aquesta comèdia d'embolics, el govern salvi la cara, i els qui -legítimament, això està clar- s'han oposat a HRC, de vegades sense modificar els arguments quan canviaven les condicions, es pensin -i s'enorgulleixin- d'haver impedit HRC.

A veure què passa.