In memoriam, Antoni Tur

Ens ha deixat Antoni Tur, formenterenc i tarragoní. Soc conscient que el seu nom no dirà res a molta gent, però, per mi, va significar molt. Va ser, fa una barbaritat d’anys, el meu professor de filosofia al batxillerat. Dit així no sembla massa, però ens hem de situar al primer postfranquisme, a finals dels setanta, i el que suposava fer el batxillerat en un centre anomenat “Universidad Laboral Francisco Franco” que és on vaig anar a parar el curs 75-76 i següents. Si bé l’ambient no era el de finals dels cinquanta, quan es va inaugurar, i, per tant, ja no s’hi cantaven els himnes feixistes, he de fer notar que l’aula on estudiàvem va ser presidida per un retrat de Franco fins al curs 76-77 complet, això ho diu tot.

En aquell medi, vaig -vam, crec, tots plegats- tenir la sort de trobar una fornada de docents joves, amb una altra manera de pensar i de fer, dins del que es podia. L’Antoni Tur, la seva muller, Carmen Gómez Cruz -d’història- o un de cognom Riesco -no en recordo el nom- també d’història, que feien unes classes amenes, que generaven debats, i que ens deien coses que no ens havia dit mai ningú, encara.

I tot això, a més, amb un tracte personal molt menys encarcarat i molt més proper i personal. Recordo que, havent de presentar un tema a classe de filosofia -crec que Hegel, poca broma!- i com que no entenia gairebé res, vaig acabar fent cap a casa seva un cap de setmana i, amb una enorme paciència (i molta barra per part meva, ara ho veig) em va orientar per a fer una cosa arregladeta.

Crec que ell ha estat l’únic formenterenc que he conegut. Les converses que vam tenir algun cop un personatge magnífic que era -és- Joan Raga, de Riba-roja de Túria, ell -formenterenc- i jo -tarragoní- desmuntaven per la via de fet tots els discursos divisius de la llengua.

Encara ens vèiem algun cop pel, barri -som veïns- i en vaig saber també gràcies al Fet a Tarragona, que va fer un especial sobre lletraferits i un reportatge sobre la seva impressionant biblioteca.

Gràcies per tot, Toni, i que la terra et sigui lleu.

(imatge: el far de Formentera, relíquia d'una illa que ja no existeix. No he trobat cap imatge d'ell; en aquesta època de sobreexposició pública, tot un senyal de discreció)