Sobre càrrecs, etiquetes polítiques, i qui es queda i qui no

 

Torna a sortir a la premsa el fet que el nou govern de la Generalitat manté càrrecs que foren nomenats pel govern d’ERC, i surt amb un deix d’estranyesa o de disgust, com dient que s’ha de fer net. També hi ha hagut qui ha reclamat que es despolitizi l’administració i que molts d’aquests “càrrecs” siguin professionals.

Com que he estat molts anys a l’administració i sense càrrec, però també he vist de prop aquest món dels “càrrecs”, crec que el primer problema és el de la consideració política de molts d’aquests llocs. Crec que n’hi ha molts que la tenen baixíssima, i és precisament aquesta mena de debats el que l’augmenta innecessàriament. Hi hauria, també, la confusió popular -també mediàtica- entre alt càrrec, i personal de confiança, i també entre aquest i el de lliure designació, que s’ha de fer entre funcionariat.

Crec que en general atribuïm una càrrega política, entesa com un marge de discrecionalitat, a llocs de treball que no la tenen, i això encara més en el sector públic. Poso un exemple, del meu ram: la direcció de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya té càrrega política?. Evidentment pot ser -ha de ser- una política governamental la promoció i la gestió de les eines cartogràfiques -per mi, una veritable estructura d’estat- però això forma part de la política que estableixi la conselleria, la normativa que regeix l’Institut, i el contracte programa corresponent. A partir d’aquí, això es deixa en mans de professionals, que poden treballar -en tot cas, haurien de poder fer-ho- amb qualsevol govern. Ara mateix, la direcció l’exerceix una persona que conec i que em mereix tota la confiança professional. Però com que, a més d’haver estat nomenada per un govern determinat, també exerceix de regidoria al seu poble per les mateixes sigles, crec que està condemnada -potser també ho vol, no ho sé- a ser substituïda per algú que, segurament -així ho espero- tindrà si fa no fa la mateixa vàlua professional. I quan hi hagi un altre canvi de govern, torna-hi. No sé si hi guanyem res, així.

El mateix passa amb una figura que també hauríem de relativitzar i que crec que suma en aquests centenars de càrrecs, com és la dels directors de serveis territorials, que són llocs de lliure designació entre funcionaris. De veritat algú es pensa que “fan política”?. Si la fan, molt malament, perquè no és el lloc adequat. Deixem la política per a qui realment l’ha de fer, i exigim (i esperem, i facilitem) la màxima professionalitat en aquests llocs (i això vol dir possibilitats de destitució i càstig si s’incompleixen les polítiques -ara sí- del govern). Sabedor del marge -estret, escàs- de maniobra de les direccions de serveis territorials, sempre m’he fet un tip de riure davant d’alguns titulars de la premsa local (segur que ara hi tornaran) que diuen que “es perfila el sottogoverno al Camp de Tarragona”. Em temo que és molt més sotto que governo, francament... I poca broma: setze departaments, i vuit delegacions del govern, vol dir cent vint-i-vuit direccions de serveis territorials.

Per aquest motiu no em sembla malament que alguna gent continuï -alguna, no tota; sempre depèn- i que anem normalitzant la professionalitat en l’exercici de la direcció de polítiques públiques. Això permetria separar millor les responsabilitats de la direcció política -cap a on es vol anar- de la pura gestió, i que cadascú assumeixi les pròpies. Ja he escrit algun cop per aquí el que em va explicar un bon amic, amb un cunyat suec que no entenia que l’alcalde i els regidors es dediquessin a temps complet a l’Ajuntament. “A Suècia, hi van potser un cop per setmana, i són els funcionaris els qui posen en pràctica l’orientació que ha establert el govern”. Aquesta separació de papers ens permetria no atribuir qualsevol problema al polític de torn, en allò del “piove, porco governo”, i també ens permetria ser més exigents (i correspondre, és clar) amb la formació, dedicació i exercici del funcionariat.

Però mentre assumim que l’execució de les polítiques del govern es també una funció política a nivells extrems, i que si algú és en algun lloc perquè l’han nomenat “els altres” i, per tant, és d’aquests “altres”, se l’ha de canviar per un del “meus”, anirem malament. Perquè hi pot haver, perfectament, gent que exerceix la seva funció amb professionalitat i independència però que, pel fet que l’ha nomenat “A”, ja queda etiquetat per sempre més. Recordo que, en un dels llocs on he treballat, una persona ocupava un lloc d’aquests dits de confiança, i ho feia amb molta dedicació i competència. En un canvi de govern va ser cessada i, un temps després, m’explicava com se li tancaven portes professionals per considerar-la del partit de qui l’havia nomenat. I em deia “A més, jo no soc d’aquesta partit! No he estat mai en cap partit!” i sé que li vaig dir “I encara que en fossis; estaries en el teu dret”. Però res, ja tenia l’etiqueta posada.

De manera que potser que comencem per tractar professionalment els llocs, que els desprenguem d’aquest pretès contingut polític que realment no tenen, i que delimitem bé les funcions de tothom per a poder ser exigents amb tothom, funcionariat inclòs. Feina rai, em penso....