L'alcalde de Tarragona contra el català

 

He anat, com gairebé cada any, a l’acte en record de Salvador Allende, al Camp de Mart de Tarragona. Enguany, crec que per primer cop (llevat d’absències forçades) no m’he ni acostat a l’acte institucional de l’11 de Setembre al Passeig Rafel Casanova, cansat com estic d’un acte adotzenat, carrincló, desganat, rutinari, i avorrit. M’he perdut, però, el canvi que ha suposat que s’hagi disposat un espai amb cadires, reservat per autoritats. No sé si és aquest el canvi que cal, em sembla que no, i em sembla classista i segregador.

L’acte d’Allende (per simplificar) ha tingut, com gairebé cada any, algun toc diferent, que et pot agradar més o menys però que suposa una voluntat de canvi que és d’agrair. Enguany, una cueca amb lletra adaptada a l’acte, i l’acompanyament amb violí dels himnes xilè i català. L’acte hauria de millorar en la conducció, que té molt bona voluntat però agrairia una mica més de preparació.

El que no ha canviat, malauradament (i lamentablement era d’esperar) és el capteniment lingüístic de l’alcalde de Tarragona. Dues paraules en català (“Moltíssimes gràcies”) i tota la resta en espanyol.

(deixo de banda el contingut del discurs, una col·lecció tronada dels tòpics mes cutres de l’esquerra; jo ho he vist així, però respecto que hi hagi altres opinions, començant per la de qui fa el discurs)

L’alcalde de Tarragona, un cop més, considera que el català no és apte o apropiat per aquest acte. Li és igual que l’organització -com també fa cada any- hagi alternat l’ús del català i l’espanyol. Li és igual que els seus antecessors -d’opcions polítiques diferents, una de les quals la que és la seva, diu- fessin les seves intervencions majoritàriament o totalment en català. Per a Ruben Viñuales, el català només serveix per saludar, o per actes  com la Diada, que és una mena de reserva índia. El català, ja se sap, no és apte per a tot. I menys en un acte on hi ha, segurament, públic de procedència hispana, sovint sud-americana, perquè, ja se sap, el català només és per a catalans, i els nouvinguts són d’una altra espècie, impermeable al català (no fos cas) i que s’ha de mantenir a banda.

Viñuales demostra no tenir cap mena de respecte per a Tarragona i la seva llengua, ni per a Catalunya. Fa unes setmanes, va fer la gracieta de dir que "Arale y Son Goku hicieron más por el catalán que cualquier política". Ara hi pot afegir: “I jo faig -o continuo fent- el menys que puc”.

La manera de dir, a tota la gent nouvinguda a Tarragona, que són part d’aquesta ciutat, que no distingim per orígens, és tractant-los com a catalans, que és el que volem que siguin. Que el català, la llengua pròpia de Catalunya i de Tarragona, també és per a ells i elles, que és llengua que volem compartir i no guardar en secret, que volem que siguin de casa com tothom. Però Viñuales deu pensar que no, que és una mena de caprici o de nosa històrica que cal enterrar. O que els nouvinguts no es mereixen el català, o no són capaços d’entendre’l i d’aprendre’l.

En el fons, Viñuales no enganya ningú. Es va presentar pel PSC però continua essent de Ciudadanos, d’aquell partit polític intrínsecament anticatalà, tòxic, divisiu, oportunista. Hauria de ser un problema per al PSC, però el drama és que, a més, el patim els tarragonins i tarragonines. 

(la foto és de l'acte de l'any passat, en què em queixava exactament del mateix)