A finals del setanta, i ja amb les eleccions municipals a
prop, estava destinat a ser candidat a l’alcaldia pel PSC, però un altre
candidat possible -no estic segur que fos qui penso, i per això no ho dic- va
propiciar una decisió salomònica per part dels manaies del partit, i vam tenir
Josep M. Recasens. No vull jutjar ara si l’alcalde que vam tenir ho va fer bé o
malament (sempre he pensat que s’havia de ser molt dolent per no fer-ho bé
aquells primers quatre anys: estava tot per fer) però sí que crec que Antoni
Pujol ho hagués pogut fer molt i molt bé, i que, a més, hagués aportat una dosi
de serietat i de capteniment institucional que no vaig trobar -o no prou- en Josep M. Recasens. És curiós que, dels quatre alcaldes “provincials” del 1979 (Narcís
Serra, Joaquim Nadal, Antoni Siurana) fou l’únic que no va tenir una
trajectòria més enllà de l’alcaldia. Hagués passat, això, amb Antoni Pujol? No
ho sabem, i seria fer història-ficció. Però estic segur que hagués pogut ser un
excel·lent conseller de Política Territorial i Obres Públiques, encara que per
aquestes aventures també cal, sovint, fer una mena de papers dins del partit -el partit que sigui- més aviat sòrdids, i no sé si s’hi hauria avingut. És igual.
Antoni Pujol va ser també gerent d’urbanisme de l’Ajuntament
de Tarragona, però gerent sense gerència, com se solen fer les coses a l’Ajuntament,
mani qui mani. Tot i així, estic segur que va saber entomar el nou pla general,
obra de Lluis Cantallops, i fer-ne un bon ús per a la ciutat. Aquesta és una
feina poc visible, que no comporta inauguracions ni res que se li assembli,
però que permet fer avançar la ciutat. A saber què hagués pogut fer amb més
mitjans, o, si més no, amb els que hi ha ara.
Això mateix em preguntava pensant en els quatre anys que fou
Cap del servei territorial d’urbanisme de Tarragona, primer amb la Generalitat
provisional, i després amb l’estatutària, fins que el sectarisme va pesar sobre
la professionalitat. Un Servei que anava amb una sabata i una espardenya en una
Generalitat una mica can seixanta. Li devem aquell intent malaguanyat que fou
el Pla dels 21 municipis -una altra història-ficció: com estaríem, ara, d’haver
disposat d’aquell instrument per a posar ordre en aquest tros de món del Camp
de Tarragona?- i molta altra feina. I jo li dec -no només a ell, però també a
ell- haver-me dedicat a l’urbanisme, no sé si bé o malament, però sí amb una
voluntat de servei públic i de defensa dels interessos generals. I -ho he dit
molts cops- va ser el millor cap de servei que he tingut en prop de quaranta-quatre
anys de vida professional.
Fa poc va ser objecte d’un reconeixement -de fet, d’uns
quants, però aquest em sembla especial- quan el Port va posar el seu nom a un
espai urbà (en vaig parlar AQUÍ i no hi he d’afegir gran cosa).
Una persona seriosa, de poques paraules, educat i
correctíssim amb el tracte personal. Durant molts anys el vaig veure amb el mateix
aspecte, com si els anys no passessin per ell (devia ser el 2008 o el 2009 ens
vam trobar per un tema del POUM de Tarragona; en un passadís no gaire il·luminat
el vaig confondre amb el seu fill, també arquitecte).
Que la terra et sigui lleu, Antoni. Gràcies per tot.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada