Els darrers canvis a BCN World (1)

He estat uns quants dies donant la tabarra per a obtenir els acords signats diumenge passat a Tarragona entre el Govern i el PSC (per cert, una relació desconcertant, que hauria de ser entre partits i no entre institució i partit) en relació al BCN World. Més que res perquè m’agrada comptar amb la font original i no parlar sobre el que diuen que han dit, segons un diari...

Ara ja tinc aquests acords –gràcies Xavier- i també la seva traducció parlamentària en forma d’esmena a la llei que ha de fer possible BCN World –gràcies Hortènsia i Pere-  de manera que puc anar més enllà de l’apunt d’urgència i parlar sobre els compromisos reals.

Els documents són quatre:

-       Acord entre Govern i PSC relatiu al contingut de la llei sobre el Centre recreatiu i turístic i normes sobre tributació, comerç i joc.

-       Acord entre Govern i PSC per a constituir un grup de treball per a resoldre aspectes no concretats a la llei.

-       Proposta de compromisos generals entre Govern i PSC per a la reactivació econòmica i la creació d’ocupació.

-       Esmenes transaccionades entre els grups parlamentaris de CiU i de PSC al projecte de llei.

Centrant-me en el tema urbanístic, que és el que conec més, el primer dels documents diu:

“Urbanisme

·         Atesa la voluntat de potenciar l’oferta turística d’aquest àmbit, facilitant la implantació d’activitat econòmica amb nous usos hotelers, centres de convencions, restauració, comercials i oci, que inclou teatres i casinos, es reordenarà l’àmbit mitjançant un Pla director urbanístic, que es cenyirà als límits que marquen el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, al Pla del Sistema Costaner, al PEIN i al Catàleg del Paisatge.

·         Així mateix, aquest PDU garantirà les corresponents cessions de sistemes i d’aprofitament mig.”

El segon document diu, a l’acord segon:

“2. Pel que fa al desenvolupament urbanístic del CRT, el Grup de treball determinarà la fórmula que permeti la participació del Grup parlamentari del PSC en els treballs de redacció del Pla director urbanístic que ha de reordenar l’àmbit del CRT, classificant i qualificant el sòl i fixant els paràmetres urbanístics que permetin el desenvolupament del (sic) projectes d’inversió turística objecte de la Llei, així com  un mecanisme de consulta prèvia a qualsevol de les seves aprovacions.”

El tercer document no fa referències explícites en aquest camp.

Finalment, el quart document és la concreció legislativa dels compromisos adquirits al primer document, i proposen que la Llei inclogui el text següent:

“2. El pla director urbanístic pot classificar i qualificar el sòl i establir la resta de determinacions a què fa referència l’article 56.6 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, de manera compatible amb les determinacions del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona i d’acord amb el Pla director urbanístic del sistema costaner i el règim normatiu del Pla d’espais d’interès natural.

3. El pla director urbanístic ha d’establir, pels increments d’aprofitament, les reserves de sòl per a sistemes i de sòl amb aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta que corresponguin, d’acord amb la legislació urbanística.

4. L’aprovació inicial i l’aprovació definitiva del pla director urbanístic requereixen l’informe previ favorable del Consorci del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou.

5. Fora de l’àrea del parc temàtic d’atraccions del centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou no es poden instal·lar parcs temàtics d’atraccions, atraccions recreatives mecàniques, parcs aquàtics ni serveis complementaris propis dels parcs temàtics d’atraccions equivalents als existents en el moment de l’entrada en vigor de la Llei de modificació de la Llei 2/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics, i d’establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc.

6. Amb independència dels canvis que es puguin produir com a conseqüència de les modificacions del planejament de l’àmbit del centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou, s’han de tenir en compte els valors i les reflexions del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona pel que fa a la configuració d’espais i edificacions.”

Vegem doncs les diferències al projecte de llei abans i després d’aquests acords. Són dues:

1. Una referència explícita a diversos instruments de planejament: el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, el Pla director urbanístic del sistema costaner, el Pla d’espais d’interès natural i el Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona.

2. Una referència explícita a les reserves de sòl per a sistemes i cessions referides a l’increment de l’aprofitament.

Què suposa això respecte al que preveia el projecte de llei original?. Doncs pràcticament res, i el pràcticament irrellevant. Vegem perquè.

En primer lloc, perquè els plans citats –el PTP, el PDUSC i el PEIN- ja necessàriament havien de ser tinguts en compte pel futur pla director. Pel principi de jerarquia normativa, en tractar-se de plans de caràcter general, el pla director no els pot contradir ni vulnerar. La referència és supèrflua, doncs, perquè no podien no tenir-los en compte. Que figuri de manera explícita a la llei no és cap problema, però no afegeix res. És com si digués que les empreses que operin al Centre recreatiu compliran el codi mercantil o la llei d’accessibilitat. Si la llei hagués de citar una per una totes les normatives que hauran de complir no acabaríem mai. Qualsevol pla urbanístic a Catalunya ha de respectar el Pla territorial corresponent, el Pla director del sistema costaner –si toca la costa, és clar- o el PEIN, si afecta un espai PEIN, sense que calgui dir-ho expressament. Per aquesta regla de tres, hi podrien haver afegit que es respectaran les àrees incloses a la Xarxa Natura 2000 (que no sé si n’hi ha cap, la veritat, i no tinc ganes de comprovar-ho).

El cas del Catàleg de paisatge és lleugerament diferent per la naturalesa del Catàleg, que no és ben bé un instrument de planejament com els altres. La seva posició dins el sistema d’ordenació territorial a Catalunya no és tan clara i, sobretot, el seu contingut no és determinant. Per això la llei parla dels valors i les reflexions, que és el que toca al Catàleg, que no arriba a més.

Per tant, d’entrada ja tenim que si la llei no digués tot això, els efectes legals serien exactament els mateixos. És una referència supèrflua, gratuïta, que no afegeix res, i que no modifica absolutament res.

I demà parlarem del contingut concret de cada un d’aquests plans per a saber en quin sentit afecta l’àmbit del CRT. Per avui, ja n’hi ha prou.

Continuant amb BCN World. Un pacte secret?

El pacte CiU-PSC sobre BCN World deu ser una mena de secret d’estat. No l’he trobat en cap web governamental, ni en la de CiU, ni en la del PSC ni en cap dels mitjans de comunicació. M’estranya –de fet, no gaire- que els mitjans de comunicació de Tarragona no hagin tingut interès en obtenir i publicar el text de l’acord. o potser sí i no se n’han sortit, m’agradaria saber-ho.

En aquest immens safareig digital que és facebook ho he reclamat al mur de l’alcalde de Tarragona i al de l’advocat públic del pacte, l’amic –malgrat tot- Xavier Sabaté, que ha escrit –falta inclosa, cosa rara-  “Sí, és públic i pensava que l'havia difòs Presidència. Al final l'acabaré penjant al meu bloc !!”. Però no diu on és públic, ni el penja al bloc, el darrer apunt del qual és un article en què rebutja la rebaixa fiscal a BCN World.

En temps d’exigència de transparència no entenc perquè no podem conèixer el text d’un pacte signat amb tant de teatre i publicitat. En un apunt d’urgència ja vaig dir que preferia parlar sobre el text del pacte i no sobre les informacions publicades, però ho estic tenint molt difícil, i, a més, això porta a malpensar.

De la informació publicada em quedo, ara, amb l’afirmació que això portarà 47 milions d’euros al Camp de Tarragona, i que això és més  “que el pressupost d’enguany per a Tarragona per part de la Generalitat” (font: http://www.tarragona21.com/bcn-world-suposara-una-inversio-en-patrimoni-i-fons-social-de-47-meurs-al-camp-de-tarragona/) . em molesta molt la inconsciència en el tractament de les dades, perquè genera confusió  i debilita la credibilitat del missatge. Home, pels pèls. Les inversions reals –capítol 6- del pressupost consolidat de la Generalitat per al 2014 al Camp de Tarragona són 47.682.340,34 (font: http://www15.gencat.net/ecofin_wpres14/pdf/VOL_P_AIR.pdf) a reserva del que hagi pogut passar en les possibles modificacions de crèdit (que, per cert, seria bo que fossin públiques al mateix nivell que els pressupostos). Però és que, a més, aquests hipotètics 47M€ de BCN World (resultat d’aplicar l’1% als anunciats 4.700M€ d’inversió)  seran en diversos exercicis, i sempre que realment s’inverteixin, cosa que està per veure, de manera que la comparació real hauria de ser amb tots els exercicis.

Comencem malament –o continuem malament- si el pacte és un secret d’estat, i si comencem a fer malabarismes amb els números. Necessitem transparència i rigor.

(foto extreta de www.ara.cat)  

Un apunt d'urgència sobre el pacte CiU-PSC per a BCN World.

Escric aquest apunt tenint només la informació dels mitjans de comunicació, de manera que l'escric amb totes les reserves. Espero poder tenir accés al pacte que avui diumenge han signat al Pretori de Tarragona i al redactat final del projecte de llei, per a tenir més dades. Dic això perquè m'agrada jugar net, i perquè ja han començat a circular tota mena de comentaris equivocats -no sé amb quin grau de mala fe o d'ignorància- com ara que la rebaixa fiscal també és a l'IVA o a l'impost de societats, que no pot ser perquè la Generalitat no té capacitat normativa sobre aquests impostos.

També vull dir d'entrada que la meva posició sobre BCN World s'ha basat, sobretot, en “així no” sobre diverses qüestions:

No a la rebaixa fiscal, almenys d'aquesta magnitud, sense seguretat en la no pèrdua d'ingressos i sense contrapartides clares en la creació de llocs de treball. La rebaixa és efectiva, i la creació de llocs de treball, una expectativa.

No a la perversió del planejament. El planejament territorial i urbanístic és un projecte col·lectiu d'endreça del territori. Ha de ser flexible, però no s'ha de convertir en el simple revestiment tècnic i jurídic per a donar cobertura a decisions de fort impacte territorial -i més enllà dels termes municipals de Vila-seca i de Salou- sense cap limitació i preses al marge del procés democràtic d'ordenació del territori.

No a la manca -o a l'escassetat- de garanties en matèria de blanqueig de capitals, de no accés de menors, de no joc a crèdit, etc.

I no, naturalment, a la pressió feta sobre qualsevol discrepant de BCN World i a la criminalització de tothom que no deia amén a tot de manera acrítica. Així no es construeix una societat democràtica ni es facilita el debat.

En paral·lel, veia possible una opció per al turisme de joc, en unes dimensions i, sobretot, en unes condicions que permetessin ampliar l'oferta turística de la Costa Daurada i captar nous mercats, sense contaminar negativament el conjunt del sector, i amb respecte per una interpretació flexible del planejament urbanístic.

Ara, amb el pacte signat -per cert, una teatralització excessiva, al meu parer, que només s'explica per la necessitat de donar oxigen al partit polític PSC, però inexplicable en un règim parlamentari seriós- haurem de veure com queda tot això. En tot cas, i a partir de les informacions que he pogut llegir, algunes reflexions d'urgència, sobretot referides al camp urbanístic.

Pel que he llegit (aquí) el pacte CiU-PSC preveu que BCN World haurà de respectar el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, el Pla director urbanístic del sistema costaner, el Pla d'espais d'interès natural, i que s'hauran de tenir en compte les reflexions del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona. També que el futur pla director urbanístic haurà de ser informat pel Consorci del Centre recreatiu i turístic i que el pla haurà de preveure les reserves de sòl per a aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta.

Si de veritat és això el que han pactat, si és això el que han aconseguit, a canvi d'empassar-se la rebaixa fiscal, anem ben servits. Han aconseguit que es compleixi la llei, ni més ni menys. O és que abans hi havia butlla per a no respectar cap llei ni cap pla dels existents? O és que no pensaven complir amb les cessions de sòl que marca la llei d'urbanisme? Pactar que una determinada iniciativa -i, a més, fer-ho amb aquest bombo i aquest solemnitat- complirà la llei és, o bé una presa de pèl, o bé el missatge que els qui han pactat això no tenien ni idea de les obligacions que ja tenien -i que continuen tenint- els promotors. Com una gran cosa, amb focs d'artifici, ens diuen que compliran la llei. Mira que bé. I ara es veu que tots hem d'estar molt contents i agraïts. De pena.

En fi, espero conèixer el text del pacte i la llei, que segur que hi haurà més comentaris a fer.

(fotografia extreta de les penjades al facebook de Xavier Sabaté, que espero que no s'enfadi perquè li prengui una foto)

La Vanguardia no accepta crítiques

L'economista Gay de Liébana, un d'aquests mediàtics que fa l'agost amb la crisi, té cada dia un video amb un speech a la Vanguardia. Dimarts, l'speech anava de l'excessiu nombre de lleis a l'estat espanyol, comptant les lleis de les comunitats autònomes. El podeu veure. aquí

Si hi heu donat un cop d'ull, haureu vist que parla de més de cent mil lleis. I, a Catalunya, tantes com 10.173. Clar, això és una animalada, i ja hi ha un comentari que li retreu que ha confós lleis i normes, que és alguna cosa més àmplia. Jo mateix vaig fer un comentari -per als qual cal estar degudament registrat- puntualitzant que, a Catalunya, el Parlament ha aprovat 631 lleis en totes les legislatures, com es pot comprovar fàcilment a la web del Parlament, i com hauria hagut de comprovar si vol que el prenguem per algú seriós.

La qüestió és que el meu comentari no ha sortit publicat. Suposo que com que la correcció no tenia el to llepon que té l'altre comentari que diu més o menys el mateix, no l'han volgut publicar. La Vanguardia no admet crítiques, ja se sap.  

Tarragona no decideix

Què tenen en comú Sabadell, Terrassa, Badalona, Lleida, Girona, Reus....? Que són ciutats mitjanes-grans de Catalunya, ciutats que articulen un territori i exerceixen una capitalitat sobre un espai més gran -no administrativa, sinó real-. Són ciutats que van créixer molt durant la dècada dels seixanta i setanta, amb immigració procedent del sud d'Espanya, immigració que sovint es va encabir en polígons d'habitatges separats de la resta de la ciutat i mancats de serveis, la qual cosa en va dificultar la integració, que, no obstant això, s'ha anat produint més bé que malament a còpia d'anys, d'escola, de generacions i de barreges, com sempre. Són ciutats en espais metropolitans, en un sentit ampli -tampoc no administratiu- amb una configuració social, lingüística, i de pertanyença determinada. En aquesta llista de ciutats amb aquestes característiques hi podria haver perfectament Tarragona, que reuneix totes aquestes característiques. Però no hi és.

I no hi és perquè es una llista de ciutats on hi ha un pacte local per al dret a decidir. A Tarragona, no en tenim. M'agradaria molt estar poc informat, i que algú em digués que sí, que ben aviat es farà públic el pacte local de Tarragona pel dret a decidir. Que hi haurà un espai on les entitats de la ciutat, de tot tipus, podran, si ho volen, adherir-se a aquest pacte i generar activitats de promoció del dret a decidir. Que un grapat de persones significatives, amb una certa autoritat moral, s'hi posaran al davant per a donar exemple i estirar del carro, fent allò que deia Marcel·lí Domingo en el camp de la política: que no s'hi ha d'anar a fer-s'hi un nom, sinó a jugar-s'hi el nom que es tingui.

M'agradaria molt, sobretot, perquè voldria dir que a Tarragona també ens movem per això, i que deixem de mantenir-nos al marge, com sempre, per a poder-nos queixar després i fer el ploricó dient que no ens estimen. Em consta que hi ha uns esforçats voluntaris de l'ANC, i que hi va haver, al seu dia, una de les consultes ciutadanes per la independència, muntada amb més bona voluntat que cap altra cosa. Però, com en tantes altres coses, fetes amb una sabata i una espardenya, amb un xic de carrinclonisme, i sense l'empenta necessària per arrelar i ser un motor.

Se suma, això, a la inexistència d'àmbits de debat d'idees -potser també d'idees?- amb un mínim de modernitat i de visió progressista del món, i que no siguin capelletes personals. A la manca d'una idea de ciutat que vagi més enllà -més enllà no vol dir ignorar-los- d'elements vertebradors d'una part de Tarragona vinculats a la tradició més folklòrica. Potser que ens hi posem, d'una vegada per totes.  

Encara més sobre BCN World

Després de les compareixences de fa tres setmanes, ha tornat el silenci sobre Bcn World. He aprofitat per repassar algunes de les intervencions que no vaig seguir al seu dia, i lamento no haver-ho fet abans d'intervenir al Parlament, perquè he descobert que Xavier Adserà va anunciar el propòsit de fer sis hotels -això ja ho sabíem- de tres mil habitacions cadascun; és a dir, mil més per hotel de les que s'havien anunciat d'entrada.

Sobre això, dues observacions.

La primera és que, evidentment, totes les projeccions que vaig fer sobre edificabilitat, i les subsegüents pel que fa a mobilitat, consum d'aigua, d'energia, etc, s'han de modificar a l'alça. Parlaríem, ara, d'una forquilla d'edificabilitat de 1.552.740 m2/1.822.740 m2. Per la banda alta, suposa gairebé quadruplicar l'edificabilitat prevista ara, de 495.000 m2. I ja vaig dir que les projeccions que vaig fer eren conservadores. Si abans aquella edificabilitat ja em semblava preocupant i, sobretot, l'anul·lació de la cultura del planejament, amb més raó quan encara s'afegeix més llenya al foc.

La segona, és una major desconfiança en la serietat del projecte. Em faig el càrrec que no es pugui avançar i/o concretat tot, però que les places hoteleres hagin augmentat en un cinquanta per cent amb aquesta alegria em fa pensar més en improvisació i deixar-les anar que no en el producte d'un estudi de mercat seriós i un projecte ben encarrilat. Crec que aquestes coses, més enllà de si em semblen bé o malament, s'han de tractar amb serietat, i no és que se'n vegi gaire, per ara, per part dels promotors.  

Al voltant del Pla general metropolità de Barcelona

Ara fa unes setmanes, l’AMB va donar el tret de sortida al procés de revisió del Pla general metropolità de Barcelona (PGM). Ho va fer en una trobada de tècnics –arquitectes, economistes, juristes, enginyers- per a reflexionar sobre com ha de ser el Pla director urbanístic (PDU) que ha de substituir el vigent PGM.

Cal aquesta revisió/substitució del PGM? Hi ha molts motius objectius per a dir que sí.

En primer lloc, el PGM data de 1976, i ha plogut molt des d’aleshores. El PGM s’ha anat desenvolupant, ha estat modificat dotzenes de vegades –majoritàriament modificacions puntuals, però modificacions- i hi ha noves exigències en matèria de mobilitat, de noves tecnologies, de tipologies d’equipaments, d’exigències ambientals- que, tot i que sovint hi han estat incorporades en aquelles modificacions puntuals, cal veure també en un sentit global.

També hi ha un planejament territorial –el Pla territorial metropolità de Barcelona- inexistent al moment de redacció del PGM i al qual cal adaptar-se, i que preveu la formulació d’un PDU en substitució del PGM. I això es veu reforçat per la llei de creació de l’AMB, que encomana a aquest organisme la formulació d’aquest planejament. Una AMB, a més, ampliada a 36 municipis en lloc dels 27 de l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona i del PGM vigent.

Tots els arguments, doncs, aconsellen aquesta substitució del PGM per un PDU. I, no obstant això, crec que cal ser molt prudents abans de tocar res.

Al capdavall, després de quaranta anys, i de dotzenes i dotzenes de modificacions, el PGM és perfectament reconeixible, i s'ha demostrat -es demostra, encara- molt útil per a interpretar i endreçar el territori que regeix. No confonguem canvis en la qualificació concreta d'un solar, absolutament menors, i assumibles, amb canvis estructurals -el paper de Collserola, les zones de renovació, els centres direccionals- i, sobretot, amb canvis de conceptes absolutament assumits com les zones i sistemes. Els conceptes i metodologies del PGM són prou vàlids i tenen encara molt de recorregut, i seria una irresponsabilitat menystenir-los només pel simple pas del temps, sense estar segurs que els podem substituir -podem?- per noves eines igualment útils. Es diu molt sovint “si funciona no ho toquis”. Abans de desmuntar el PGM, em sembla que caldria una reflexió sobre quins són els aspectes que realment no funcionen, i potser tindríem alguna sorpresa. El PGM pot tenir molta corda, encara.