Encara més sobre el Banc d'Espanya ( i el que durarà, em temo)

 

Això del Banc d’Espanya, si no s’atura aviat, té pinta de ser un bon culebrot. Ara hem sabut diverses coses més sobre el presumpte projecte. Ara en parlarem, però abans assenyalar que el ple ha aprovat una moció que insta un altre ús -un centre cultural i cívic- per a l’edifici. Vaig tenir una mica de notícia sobre aquesta proposta, i qui me’n va parlar va fer referència a l’Alhondiga de Bilbao. Sí però... l’Alhondiga té 43.000 m2, i el Banc d’Espanya de Tarragona uns modestos  2.770 m2. Clar que es poden fer coses a escala, però és com si diguéssim que, a la Sala del Magatzem, hi volem fer un Liceu. A escala. Per molt bona voluntat, no pot ser. Però això no vol dir que un ús de centre cívic no sigui possible. És igual.

Anem per feina. S’han anat produint algunes declaracions, per part del govern municipal, insistint en el fet que no cal modificació del POUM, que amb la mutació demanial n’hi ha prou, i sempre parlant de “l’equipament que suposa el parador”. I fins i tot, al diari Més Tarragona, surt un plànol (aquí baix) que corregeix el que va publicar fa una setmana el Diari de Tarragona, i ara el nou edifici no envaeix els números 50 i 52 del carrer August, sinó que se situa sobre la mitgera del 52 i ocupant una part dels jardinets.

Com que hi ha moltes coses a dir, anem per parts.

1. Sobre l’ús d’hotel allí. Ja vaig dir que no el veig clar, entre d’altres coses, per motius d’accessibilitat. La Rambla Nova i el carrer Pau Casals són d’intensa circulació, i August és estret. Un representant del sector turístic va demanar que s’assegurés un bon aparcament, que la clientela d’un hotel de luxe -que això es pretén- no vol anar pel carrer arrossegant maletes. I m’ho crec; jo no he estat mai -no ha passat, no és cap prejudici- en un parador, però entenc el que vol dir: accés rodat a la porta, i aparcament al mateix hotel. I això no ho tindríem. És clar, també podem dir que no cal que sigui de luxe, però aleshores es desmunta tot el discurs sobre el parador.

2. Sobre ús hoteler. Ho he escric i m’hi refermo: no és un equipament. Per  molt que ho vulguin dir, com allò de pop com animal de companyia. No és un equipament. Per demostrar-ho, podem anar al mateix POUM (bé, a les Normes). A l’hora de regular els usos, el primer que fan és definir-los, que quedi ben clar què vol dir el POUM quan diu ús sanitari, o ús residencial, o el que sigui.

Doncs bé, l’article 92.2 de la Normativa, que defineix l’ús hoteler, diu:

“2. Ús Hoteler. Edifici destinat a allotjament temporal, de curta durada, de transeünts, regentat per un titular diferent del conjunt dels ocupants i que poden disposar de serveis comuns, com a neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions i espectacles, esports, etc., com poden ser els hotels, aparthotels i, en general, els del ram de l’hostaleria.”

Jo crec que això s’assembla molt -del tot- al que fan als paradors, la veritat. Però per comparar, vegem què diu sobre els equipaments. L’article 92.8 diu:

“8. Ús Dotacional i/o equipaments comunitaris. És el que serveix per proveir als ciutadans de l’equipament que fa possible la seva educació, enriquiment cultural, servei sanitari etc. i, per tant, tenen un caràcter comunitari.”

Vaja, això no em recorda per res un parador.

I com que el POUM -les Normes- diu que és un equipament, s’ha de destinar al que diu l’article 92.8. I si no es vol que sigui això, aleshores sí que cal modificar el POUM. No caldria per a destinar-lo a un ús diferent però que també fos equipament. De fet, ara és equipament administratiu perquè això era quan es va fer el POUM, i les Normes ho han respectat, però això no és cap problema.

I això no és un tema menor. Recordeu -ja ho vaig escriure- que el culebrot del Fortí de la Reina venia d’una cosa similar, aleshores amb l’ús d’una zona verda. Volem repetir?.

3. Sobre la mutació demanial. Això sembla ser la pedra de toc que fa bona l’operació. A veure, la mutació passa la propietat d’un bé de domini públic a una altra administració. Sembla, ara, que al Ministeri d’indústria i turisme. Però, és clar, els paradors els administra l’empresa Paradores de España, que és sector públic -és una empresa estatal- però no és administració pública, que és molt diferent (qualsevol estudiant de dret públic els ho pot explicar). Es fa una mutació demanial amb el Ministeri perquè aquest, al seu torn, ho cedeixi -no sabem amb quin títol jurídic- a una empresa? No m’acaba de quadrar.

4. Sobre el projecte. O sobre el que surt a la premsa, que ja hem vist dos projectes diferents. Suposem que és cert que els edificis del carrer August no es toquen (i deu ser així, perquè això sí que és modificació del POUM molt clara).

Com que sempre ens han parlat d’un parador de 7.000 m2, i que 3.000 (que són 2.700, però no ens barallarem per això) són de l’actual edifici, i 4.000 més en un nou edifici, fem números. El dibuix que publica avui el Diari Més són uns 400 m2 de planta. Per a tenir 4.000 m2 de sostre, això voldria dir fer un edifici de deu plantes. Algú s’imagina això sobre l’edifici del Banc d’Espanya? Jo no, francament. Però, o és això, o fer més planta. I si no es vol passar de quatre plantes d'alçada, aleshores haurà de tenir una planta de 1.000 m2... que és una mica més del que fan els jardinets. Volem un bloc que ocupi el cent per cent dels jardinets, fins al límit de la tanca amb Pau Casals?. Jo no, la veritat. I, per cert, el que està protegit no és només l’edifici, és tot el conjunt, jardins i tanca inclosos. I a la imatge del diari Més, part del nou edifici se situa sobre l'existent, suposo que volat. Volem això, tambe, desvirtuar l'edifici actual amb un pegat?

 

Tot plegat em sembla un despropòsit, molt preocupant. Perquè crec que una administració pública -i això val per a l’Ajuntament però també per al Ministeri- hauria de ser rigorosa. El Ministeri sap que això és un equipament i que no hi pot anar un hotel? Sap que la superfície del jardinet és la que és? M’agradaria pensar que, en una operació d’aquest tipus, es fa una tasca de documentació exhaustiva -per exemple, consultar el POUM- per estar-ne segur. Clar que també pot ser que diguin que es refien del que els diu l’Ajuntament de Tarragona, que seria raonable -confiança entre les administracions- però aleshores em preocupa més, perquè estic segur que a l’Ajuntament hi ha bons professionals capaços de veure això, i no entenc que no ho diguin. O que no els facin cas. 

Si fos conspiranoic, que no en soc (i no en vull ser) pensaria que s’està fent una operació electoralista, sabent que no és viable, per a excitar les il·lusions d’una part de la població, favorable a la idea de tenir un parador (un altre dia podem parlar de si aquesta és l’estratègia turística que hem de tenir com a ciutat -que potser sí- o de si no cal fer mes coses) des de la idea de “si altres capitals de província la tenen, jo també” molt pròpia dels qui tenen com a màxima aspiració ser capital de província espanyola. També presentar-se com els qui han estat capaços de fer alguna cosa amb aquest edifici i que, si no pot ser, és perquè l’oposició és molt dolenta i posa pals a les rodes, i els han de castigar a les eleccions. Però tranquils, que com que no soc conspiranoic, no creuré que això passi. Sí que creuré -i ho lamento- que es fan les coses amb molta, massa, frivolitat, i que a Tarragona ens mereixem fer les coses amb més serietat.

No crec que s’acabi aquí, això. Continuarà.