El Tour a casa. I això quan costa i qui ho paga?

 

Qualsevol que hagi llegit aquest blog, que algú hi deu haver, haurà vist que el món de l’esport no m’entusiasma gaire. Això no vol dir que en sigui ignorant del tot; llegeixo diaris, veig els telenotícies, i sé, per exemple, qui és en Vozinha. Sigui dit això per entendre des d’on i com parlo d’això del Tour a Tarragona.

D’entrada, dir que no comparteixo el catastrofisme d’alguns que ho troben sempre tot pixat i cagat. Això no vol dir que no puguin tenir part de raó, però crec que confonen -ja fa molt de temps i en moltes coses- ser crítics amb trobar-ho tot malament, i no és ben bé el mateix. El pensament crític vol dir analitzar informacions de manera lògica, a partir de dades, sense prejudicis. El resultat pot ser una valoració negativa, però no necessàriament.

He de dir -això no és crític, és un prejudici, ho admeto- que desconfio força d’això dels esdeveniments, especialment aplicat a una política de ciutat. Recordo que en Josep M. Pasqual, que en sap un niu d’això, deia que l’esdeveniment s’ha de posar al servei d’un projecte de ciutat, i no ser un objectiu en ell mateix. Que amb l’esdeveniment i prou, no serveix. En vam tenir una mostra, a Tarragona, amb els Jocs de la Mediterrània (en vaig parlar AQUÍ).

El mirall dels Jocs Olímpics de Barcelona, que és el model de tothom (de tothom que busca el rèdit polític) ens hauria d’ensenyar que el llegat principal va ser l’obertura el mar, les rondes, la creació de quatre nodes de centralitat nous a Barcelona, o la renovació dels col·lectors (l’obra amb menys glamour però amb més utilitat de les obres olímpiques!). i aquí què tindrem? Haver asfaltat uns quants carrers? Què voleu que us digui...

En tot cas, per al Tour, caldrà més informació. Saber què ens ha costat i qui ho paga -això no és gratis; no hi ha res gratis- i quin retorn real, contrastable, tenen. Especifico real i contrastable perquè, sovint, es parla d’impactes eteris, tipus “posar Tarragona al mapa” que em semblen una camama. També els Jocs del 2018 eren això, i no sé si serveixen: algú pot dir (sense buscar-ho al Google o preguntar-ho a cap AI) on van ser els Jocs del 2022? O on seran els del 2026, que comencen el mes que ve?. Recordeu la Copa Amèrica que va ve tenir lloc a Barcelona fa poc? Deixant de banda que crec que Barcelona no té cap necessitat de “posar-se al mapa” les previsions de retorn en forma d’estades als hotels, de consum, de llocs de treball, van resultar ser un fiasco absolut, però les factures pagades per les administracions -o sigui, pels contribuents- sí que hi van ser. Potser que fem un pensament, en això dels esdeveniments.

No nego, però, que hi pot haver una injecció de moral, d’autoestima, per a la ciutat, i això està bé. Però per això caldria saber també què ens costa, per poder decidir si ens surt a compte, que potser no. I que no ho venguin com un acte esportiu. Els únics esportistes seran els que suïn amb la bicicleta; actes multitudinaris com aquest -o com els Mundials de Futbol- tenen poc a veure amb l’esport, i molt més amb el negoci i amb el nacionalisme i la instrumentalització política. O és casualitat que això sigui l’any abans de les eleccions municipals? No fotem, home.

De moment, doncs, a demanar informació completa, solvent, exhaustiva, i analitzar. I després, ja direm.