Notes sobre el PLATER (i 4)

 

4. El Decret

El PLATER té, jurídicament, la categoria de reglament, i s’aprova per decret (de fet, el que hi ha a informació pública és el projecte de decret). En aquest text hi ha algunes coses que em grinyolen i que espero que algú que sàpiga mes dret que jo (només he après el que m’he anat trobant quan batallava amb plans) m’expliqui o em corregeixi. Així:

L’article 10.1.b del Decret defineix els sòls artificialitzats, i hi inclou els sistemes d’espais lliures públics i els sòls urbanitzables.

Tinc seriosos dubtes sobre la idoneïtat d’incloure els espais lliures públics en els sòls artificialitzats susceptibles (teòricament) d’acollir alguna instal·lació. Ja em penso que queda subjecte a la normativa específica de cada sistema, i que podria ser ben bé que una edificació dins d’un espai lliure (possible, tot i que de manera restringida) pugui acollir plaques fotovoltaiques, però m’hagués semblat més prudent no incloure-les.

Per altra banda, també hi inclou els sòls urbanitzables. Entenc que un sòl urbanitzable serà, al seu dia, un sòl urbà i, per tant, artificialitzat. Però també que això pot canviar (hauria de ser mes freqüent l’exercici de passar d’urbanitzable a no urbanitzable!) i aleshores com quedarà? S’hi aplicarà una d’aquelles modificacions del PLATER per la via de fet?

Els article 11 a 14 estableixen les prioritats dels diferents sòls, en màxima, alta, baixa o nul·la. Més endavant, però, els articles 19 a 22 regulen aspectes de tramitació, i allí es parla de prioritat “superior”. Ara be, la prioritat “superior” només la veiem a l’article 11, que regula les fotovoltaiques; la resta d’articles parla de prioritat “màxima”. Ja sé que sembla una collonada, però millor no generar equívocs.

I, pel que fa als efectes d’aquesta prioritat màxima, suposen que quan la Comissió territorial d’urbanisme o l’Oficina d’avaluació ambiental emetin una resolució negativa, ho hauran de justificar. Vaja! Jo em pensava que qualsevol resolució que denega ja ha de ser motivada! Potser això ha canviat -vaig estudiar dret administratiu fa molt de temps- però em sembla que no, o no del tot.

L’article 16.3 diu:

“3. La valoració i el seguiment del compliment d’objectius fotovoltaics es fa de forma agregada, de manera que la potència instal·lada de més en qualsevol dels àmbits d’actuació edificis, espais artificialitzats i espais no artificialitzats pugui servir per compensar l’objectiu establert per a la resta d’àmbits d’actuació.”

Entenc i comparteixo aquesta flexibilitat; si es tracta d’assolir un objectiu de renovables, que sigui com sigui... si no fos que també crec que hi hauria de pesar un objectiu de fer-ho consumint el menys sòl possible. En aquest sentit, doncs, em semblaria millor una discriminació positiva envers els sòls no artificialitzats, de manera que si hi ha més potència en edificis, això pugui restar del sòl no artificialitzat, però no a la inversa.

L’article 20, als punts a), b) i c) del punt 2 permet una mena d’adaptació automàtica quan la normativa sectorial que havia motivat la classificació d’una zona com a no apta hagi canviat (que un sòl deixi de formar part d’un espai natural, per exemple). Però això també ho estén a si “les capes d’informació georeferenciada haguessin canviat respecte de la normativa sectorial o de les capes d’informació georeferenciada vigents al moment d’aprovació o de la darrera revisió del PLATER”. Em sembla que hi ha una diferència notable entre una normativa -la modificació de la qual es pot acreditar i té un recorregut contrastable- i una capa d’informació georeferenciada. I, per cert, això també hauria de funcionar a la inversa, oi? Si el canvi és per a protegir, que la zona passi d’apta a no apta... No, la modificació del PLATER no ha de ser impossible, però es mereix una mica més de serietat.

 

5. Conclusions

Segur que es poden dir moltes més coses, del PLATER. No soc especialista en energies renovables (algú dirà “ja es nota!”) però sí una mica en planejament territorial. De manera molt sintètica, diria:

5.1. Reitero en bona part el que ja vaig dir (AQUÍ) sobre la necessitat de canviar la manera de veure les renovables. Mentre siguin vistes com una mena de càstig, i mentre siguin defensades amb arrogància i només amb interessos de mercat, no farem res.  

5.2. El PLATER fa un bon diagnòstic de la situació i de les necessitats globals en matèria d’energies renovables. Crec que és un bon principi per a prendre decisions sobre aquesta  matèria, que bona falta fa.

5.3.. Crec, també, que la metodologia aplicada per a la caracterització dels sòls aptes o no per acollir instal·lacions d’energia renovable és correcta (i, com tot, millorable, segur). L’assenyalament de criteris i la georeferenciació (des de la consideració de sòl de protecció especial als pendents, passant per la distància als nuclis) em sembla ben feta, al marge que segur que se n’hi podrien afegir.

5.4. El PLATER és un pla territorial sectorial. No és un pla urbanístic i, en conseqüència, no classifica ni qualifica sòl. En aquest sentit, és eficient en la part negativa -quan identifica els sòls no aptes- però els seus efectes en la part activa -els sòls aptes- són part necessària però no suficient. Si algú esperava -o temia- que el PLATER diria que aquí HI HA d’anar un parc eòlic o fotovoltaic, i que aquest sòl queda afectat, ho tenia molt mal entès. El PLATER diu que aquí HI POT ANAR un parc eòlic o fotovoltaic, en determinades condicions, i amb un procediment sectorial -urbanístic, ambiental, energètic- concret.

En aquest sentit, doncs, el PLATER possibilita però no garanteix res (perquè no és la seva feina!) i si no es compleixen les expectatives que té, si un municipi no arriba a fer el que li ha estat assignat, no passa res (bé, sí que passa de cara a la neutralitat climàtica) i no es multarà a ningú. I això posa de manifest les limitacions de l’instrument, però això ja se sabia, oi?.

5.5. El PLATER, doncs, és condició necessària -per a saber a on no- però no condició suficient per assegurar una bona cobertura de renovables. I de cap manera exhaureix les possibilitats i necessitats en matèria energètica; calen també mesures de foment, mesures fiscals, mesures legals, per arribar on cal. Sobretot, al meu entendre, calen mesures d’impuls públic, perquè això no es pot deixar en mans del mercat. El mercat ha fet, per exemple, que es concentrin bona part de fotovoltaiques i d’eòliques a les Terres de l’Ebre, Ponent, o al Camp de Tarragona, no per idoneïtat -o no només- sinó perquè en altres llocs hi ha (o hi ha qui ho creu així) expectatives d’uns altres usos més lucratius, lligats al sector immobiliari, i el sòl per a una planta fotovoltaica és més car que no pas en llocs on no hi ha aquesta expectativa. Que el PLATER no corregeixi això és un problema.

I seria bo posar sobre la taula -i que consti que això no és feina del PLATER- parlar de fiscalitat associada a la producció d’energies renovables i correspondència amb qui assumeix la instal·lació al territori. Entenc que això pugui despertar recels (el record de l’impost al sol del PP és immediat!) però em sembla imprescindible que si li diem a Valls -per dir algú- que ha d’assumir 110 MW el fotovoltaiques en sòl no artificialitzat, perquè el terme municipal té 55 km2, i que, en canvi, a Peralada (46 km2 de terme, 10.7 MW) a Forallac (49 km2, 14 MW) o a Montellà i Martinet (54 k2 i 2 MW), doncs això, li diem que moltes gràcies per la solidaritat, i continuarem tenint urbanitzacions caríssimes i camps de golf, que ens donen uns bons dinerets... vaja, que jo, de Valls, m’emprenyaria.

5.6. Discrepo d’aquest repartiment de quotes municipi per municipi, per diversos motius. En primer lloc, per inútil. Què passa si un municipi no hi arriba? Per moltes comissions i informes de seguiment que hi hagi, aquesta assignació i res és res. El PLATER no té força legal per obligar (a qui? A l’Ajuntament?) a l’assoliment d’aquestes quotes. Però també per ineficient. Aquest esmicolament fa que hi hagi unitats ineficients -el cas de Capafonts, citat; però molts més- i no facilita pactes locals més eficients i que, per ser fets des de la base, serien més legítims i més ben rebuts.

5.7. El PLATER no territorialitza dèficits`(de fet, ni tan sols els calcula) sinó que assigna en funció de la capacitat absoluta (no de la necessitat). La lògica limitació de sòls aptes hauria de venir compensada per una major exigència en edificis i, si és possible, en sòls artificialitzats. Si es creu que un aerogenerador fa mal a la vista, això passa a tot arreu, no en uns llocs sí i en uns altres no.

Tenim molta feina.