Dies de confinament. 14

Fa pocs dies, la informació sobre la morbiditat del covid-19 ens ha vingut magníficament destriada sobre el mapa de les àrees bàsiques de salut de Catalunya, en una mostra de la utilitat de la cartografia que, com a geògraf, no pot més que emocionar-me. El mapa ens diu, sobre cada ABS, el nombre de casos detectats fins aleshores, i el que representen sobre 100.000 habitants,

Com deu haver fet tothom, he anat a mirar la zona que m’afecta. Les vuit ABS de Tarragona (de Tarragona, la Canonja, i els Pallaresos, que hi són incloses) tenen 49 casos detectats, i això representa una taxa, per al conjunt, de 44,59 casos per cada 100.000 habitants, a la banda baixa -o molt baixa- de Catalunya, que és reconfortant.

Dues notes, sobre això.

Una, metodològica. Crec que algunes dades del mapa oficial (és AQUÍ) estan malament, almenys pel que fa a la taxa. Ens diu que l’ABS de Tarragona-1, la corresponent a Bonavista i la Canonja, té una taxa de 0,4 casos per 100.000 habitants, amb 3 casos. De ser cert, això voldria dir que l’ABS té una població de 750.000 habitants, i no és el cas. El mateix amb l’ABS de Tarragona-2 (Part Alta i part del Nou Eixample Nord) que tindria més de 110.000 habitants. Com que he trobat un altre mapa, a l’Ara (és AQUÍ) i les dades dels casos detectats són coincidents, però les taxes no, i aquestes segones semblen més raonables, faig servir aquestes. Tot i així, buscant confirmar la dada de població atesa a partir dels casos i les taxes, em surt una població total, als tres municipis, de prop de 110.000 habitants, quan hauria de ser de prop de 140.000, si es correspongués amb els empadronats. Deixem’ho en el marge d’error.

Segona nota, que m’interessa més. He volgut comparar Tarragona amb altres ciutats similars en nombre d’habitants -Lleida. Girona, Mataró, Manresa- i la diferència és substancial. Totes tenen unes taxes força per sobre de 100. En general, una taxa major va associada a una major densitat, i per això l’àrea metropolitana de Barcelona presenta una major incidència. Aquest patró es repeteix, fora d’aquest àmbit, a les ciutats grans citades, però no a tot el Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre (excepció feta de Valls i Tortosa, i encara molt poc més). Sobre això, dues hipòtesis, no necessàriament incompatibles:

Una: les dades del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre són incompletes, o amb un marge d’error més gran (ja hem vist abans casos claríssims). Ja em penso que, a l’Agència Catalana de Salut, ara mateix tenen unes altres prioritats, però estaria bé corregir-ho, si això no els ha de distreure de coses més importants.

Dues: les dades de les ABS de Tarragona ciutat i els seus afegits serien menors per la fragmentació de la ciutat. L’existència de nuclis ben diferenciats ha fet que el confinament sigui també més esmicolat, menys dens en origen, que ciutats teòricament equivalents. Tarragona, en lloc de comparar-la amb els termes municipals de Girona o Lleida, l’hauríem de comparar a rodalies amb ciutats mitjanes, com ara segons quines zones del Vallès Oriental. Ves per on, la fragmentació, la dislocació de Tarragona, que tants problemes genera -funcionals, socials, culturals- per una vegada ens ha jugat a favor.

Estaria bé que, quan tot això hagi passat -passarà, oi?- i la urgència ens deixi fer més coses, analitzéssim a fons totes les dades possibles, per a treure’n lliçons per al futur. No és el primer cop que ho dic, però ara ho hem pogut veure a partir d’un fet inusual. Tenim feina, doncs.

Avui diumenge, encara que tots els dies s’assemblin, tocava una cosa una més lleugera, més festiva. Per això, les operetes són genials. Ha estat Die Fledermaus -el rat penat- de Johann Strauss. Cuideu-vos. Cuidem-nos.