Dies de confinament. 16
Temps
malastrucs, com els actuals, ens porten a pessimisme, a veure les
coses negres. Ens podem plànyer pensa «per què?». No és el
primer cop, ni serà l’últim. Podem fer-ho amb estil, com Carner:
Llavors
per tres anyades malsegures
desferen
l’hort la pedra i les malures
i
el blat se’m va neulir;
em
robà les ovelles de la pleta
un
príncep que la tenda tragina per l’areny;
i
jo, ferit d’una sageta,
farfallava
com un que no té seny.
¿Què
em valgueren treballs i paciències
i
haver el voler de Déu salmodiat
i
haver sotjat la llei i haver servat
la
complicació de les obediències?
Ai
de qui, just, s’alzina com déu de pedra, august!
Quan
Déu revé, quan Déu es lleva
despulla
l’home de la seva
pretesa
d’ésser just.
Fui
arrencat al bàndol
de
l’honorada gent.»
Nabí
Josep
Carner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada