I tornem amb el PDU del CRT (2)

A l’anterior apunt, vaig deixar pendents alguns aspectes, derivats de la modificació del PDU. De fet, potser el primer hauria de ser el fet mateix del PDU que ara es modifica. Si recapitulem una mica, la figura dels plans directors urbanístics tenia l’objectiu de regular aspectes estructurals i supramunicipals. Així va ser, per exemple, en el PDU de les activitats químiques i el turisme, del Camp de Tarragona, o d’altres; un planejament que fixava els aspectes bàsics, i que després es traslladava i desplegava als corresponents planejament generals municipals.

Mes endavant, però, això es va anar complicant. Se’ls va atorgar la capacitat de classificar sòl. Després, amb les ARE -les àrees residencials estratègiques, que ja no se’n recorda ningú- van abastar també la regulació detallada a nivell de planejament derivat, però només per a les ARE. I finalment, i amb les lleis òmnibus -unes altres oblidades, però no pas els seus efectes- això es va estendre als anomenats sectors d’interès supramunicipal, una manera bonica de dir «faré el que em doni la gana». I així anem.

Tinc la sensació, però, que en aquest cas, en el pecat han trobat la penitència. M’explico: si s’hagués fet un PDU estructural, marcant criteris bàsics -fins i tot classificant- però deixant molts temes oberts, com ara el sostre (o, si més no, amb uns màxims i mínims) a concretar més endavant, quan se sabés millor què posar-hi, hagués estat més senzill. Una mena de PDU a dues velocitats.

Això no voldria dir que em semblés bé. Continuaria pensant el que he expressat sovint aquí, que es perverteix el planejament, fent-lo més ex post que ex ante, és a dir, llevant-li la capacitat previsora i endreçadora que hauria de tenir, i limitantlo a fer de cobertura tècnica i jurídica de decisions preses al marge del planejament. Però ens haguéssim estalviat l’espectacle actual. I és que em sembla -per ara, només una intuïció- que aquesta modificació del PDU, amb uns objectius tan oberts, serà una modificació -per no dir-ne una revisió- a la baixa. Que no està malament, la veritat.

De fet, des que va començar tot, ara fa gairebé vuit anys, s’ha anat desinflant. No cal dir, des de les fantasies de Veremonte i companyia, que mai van ser massa concretes, només cal pensar en aquells Bcn Smart City i Bcn Park que mai no vam saber què eren. O aquelles fantasies del monorail, i semblants. A mesura que el procés anava avançant -llei, planejament, operadors- i s’anava concretant, anava perdent peces i metres quadrats. Si m’hagués entusiasmat amb la primera versió, que de cap de les maneres, diria que a cada bugada anava perdent un llençol. Fins i tot entre la primera i la segona versió del PDU va deixar anar llast en forma de m2 de sostre, fins arribar a la darrera -per ara- concreció, que de quatre CTI (és a dir, resorts amb casino) possibles va passar a un d’efectiu.

I tot sembla indicar, o almenys a mi m’ho sembla, que aquesta modificació del PDU servirà per a reduir una mica més les previsions de sostre i d’ocupació, per encongir el projecte. Per què Hard Rock hauria de voler encongir? Doncs perquè les infraestructures, especialment les de mobilitat -que ja vam veure que són objecte explícit de modificació del PDU- són molt cares, i es van calcular en funció del potencial del PDU, amb fins a quatre CTI. Menys CTI, menys necessitats, i menys cost. Ja veurem què passa, que potser m’equivoco molt, però crec que alguna cosa d’aquestes hi haurà.

I això em du a una altra reflexió, que és com per part d’algunes parts, tan a favor com contràries al projecte, s’ha anat mantenint un discurs sensiblement invariable a les modificacions que s’hi anaven produint. Compte: és absolutament legítim, i respectable, estar en contra o a favor d’aquest projecte, i cadascú té les seves raons, només faltaria. Però tinc la sensació que hi ha qui va articular un discurs en funció de les primeres previsions -aquelles fantasmades veremontianes- i no l’ha modificat gairebé gens, i això serveix per a qui n’abomina i també per a qui hi veu una espècie de salvació universal de la Costa Daurada, que també hi és. Els discursos catastrofistes sobre la ludopatia o els recursos, i els triomfalistes sobre llocs de treball i inversió, que de tot hi ha, haurien de ser més sensibles a les variacions, quan hi són. Però bé, cadascú és lliure de construir i fer el seu discurs.

I ara mateix acabem de saber que sí, que Hard Rock Cafè ha presentat in extremis tot el que havia de presentar. Encara no ha comprat els terrenys que compra-ven l’Incasol, en una de les operacions més inversemblants, però tot arribarà. (I, sobre aquesta compravenda, un apunt. En vaig parlar amb algú que està en posició de saber més coses, i amb qui tinc prou confiança per a preguntar-ho, i em va dir que l’explicació oficial de la Caixa per a no vendre directament i fer aquesta intermediació és «que no vol tenir contacte amb una empresa de joc, per escrúpols morals». Si em punxen no em treuen sang! La Caixa amb escrúpols morals!!!! La mateixa Caixa que finança empreses d’armament -vegeu les dades a http://www.centredelas.org/bancaarmada/ca/ -!!! Si de veritat es pensen que ens creurem això... vaja, home.)

En la documentació presentada hi ha, segons la premsa “el pla de desenvolupament constructiu”. Sobre la congruència d’aquest pla en absència del Pla de millora urbana, ja em vaig pronunciar AQUÍ. Realment el PDU vigent diu (article 152 de la Normativa) que el PMU “s’ha de redactar a partir de la proposta arquitectònica unitària ajustada a les determinacions d’aquest PDU”, però se’m fa difícil que primer hi hagi una proposta arquitectònica unitària, i, a partir d’això, el PMU “vetlli per la qualitat arquitectònica de les edificacions proposades”, elabori l’estudi d’integració paisatgística, i efectuï la concreció de volums.

Clar que el PMU també ha de fer la reparcel·lació. Ara bé, caldrà fer-la? Recordem que les previsions teòriques del PDU eren d’un màxim de quatre CTI, però només n’hi ha un. En la mesura que la reparcel·lació –no la parcel·lació, que és una altra cosa- respon al repartiment de càrregues i beneficis entre diversos propietaris, i que ara només hi haurà un propietari –Hard Rock Cafè ho compra tot, oi?- i s’ha de menjar totes les càrregues i tenir tots els beneficis, no sé si té massa sentit.

Mentre, sense fer soroll, continuen endavant els dos sectors –el Nord i el Centre de convencions- que van veure augmentat el seu sostre, i que ara es “desvinculen” d’unes càrregues d’infraestructures. Mentre anem parlant de Hard Rock Cafè, aquests van fent.

En tot cas, una cosa és certa. La tramitació del PDU durarà uns mesos –dubto que s’aprovi abans d’acabar l’any- i després caldrà tramitar i aprovar el PMU –si es fa- i els projectes d’urbanització, i tramitar la llicència. Va per llarg. I tinc la sensació que, en tot aquest procés, s’anirà aprimant tot plegat. A veure què passa.