Dies de confinament. 6

Com que avui ha tocat aprovisionar-se, i he sortit al carrer i entrat a algunes botigues (del barri, tampoc grans expedicions) he pogut comprovar que la gent -la que he vist, el meu treball de camp és molt modest- està seguint força bé. Poca gent al carrer (quan ho veig des del balcó, uns quatre-cents cops al dia, veig molt poca gent i cotxes en un carrer que habitualment és un formiguer) anant per feina, amb guants a l’hora de comprar, i guardant les distàncies i fent cua disciplinadament. Segur que hi ha carallots que no, i només cal veure les imatges de cues de cotxes a la sortida de les grans ciutats, però, perquè jo vegi el carrer gairebé desert (del tot no, tinc un super obert davant de casa) hi ha d’haver molta gent que compleixi.

També he vist -quin remei, és clar!- molta cura a les botigues on he anat (i molt poca en una altra botiga d’alimentació, sense cap tipus de protecció; ho he comunicat a l’Ajuntament). Hi ha gent responsable.

Això m’ha fet pensar en una pràctica que anava fent, al feixbuc, de fa temps: sempre que em trobava, en un servei públic, amb una atenció especialment correcta, eficaç, i amable, ho deia. Ja sé que això hauria de ser la norma -l’atenció correcta etc, no que jo ho digui- però com que estem molt més acostumats a queixar-nos quan és el contrari, em semblava -em sembla- que cal dir-ho perquè es conegui que sí, que hi ha gent que fa bé la seva feina i que la fa més agradable. Ara mateix recordo l’oficina d’atenció al contribuent de l’Ajuntament de Tarragona (i mira que no és un lloc on t’acostumin a donar bones notícies!) i la Biblioteca pública de Tarragona. I no són els únics. També hi podria posar un munt de botigues, però aquí ja hi ha un cert interès pel mig i algú podria pensar «ves, clar que et raspallen, perquè gastes!» però jo crec que es nota. Vaja, a Ca la Meri em tracten molt bé -crec que a tothom, però jo em sento molt ben tractat- i no em sembla que sigui artificial.

Vaja, que la gent, molta gent, és molt millor del que podíem pensar. I ja d’abans de la pandèmia (de la merda aquesta, que diu el pregoner de l’Albi, el poble del meu pare!). Que duri, si us plau. Cuideu-vos. Cuidem-nos.

(avui, de fons, Bastien und Bastienne, de Mozart. Per acompanyar en Toni Gallardo, que si me’n fa algun comentari, sabré que llegeix aquest blog. I li dec un comentari de l’Anoia, que ja arribarà)