Dies de confinament. 54

Sé que em faig pesat, amb això de les províncies i regions, però és que no paren de sortir coses. Vegem-ho, a tall enunciatiu:

1. Un reportatge a TV3 ens parla del problema que tenen a Navarcles. El terme municipal és petit, uns 5,5 km2, i, amb prop de 6.000 habitants que té, hi ha problemes per sortir a passejar o a córrer i, a la vegada, complir les normes de no sortir del terme. Contrasta això amb el veí municipi de Talamanca, 29,5 esplèndids km2, i una població de només 200 habitants. TV3 ha perdut l’ocasió de donar les dades de densitat i d’explicar què és, però no es pot demanar tot.

2. A la mateixa cadena, queixes del Consell comarcal del Ripollès, que diu que ells són pirinencs, i que haurien de seguir el desconfinament de l’Alt Pirineu i no el de la regió/província de Girona.

3. A la vegueria/regió sanitària (que no són equivalents, i ara ho veurem) del Camp de Tarragona s’adonen del fet que, si es fa estrictament per regions, hi ha parts que tindran un tractament diferent: la Baixa Segarra, comarca de la Conca de Barberà, vegueria del Camp de Tarragona, i província de Tarragona, queda emmarcada a la regió sanitària de la Catalunya central, amb un estat diferent pel que fa a contagis i letalitat. També alguns municipis del Baix Penedès: Cunit i Cubelles comparteixen ABS i, doncs, regió sanitària, la Metropolitana Sud, que té una fase diferent de la regió Camp de Tarragona.

4. Els pobles petits, i encara més els micropobles (els de menys de 500 habitants) demanen un tractament específic, més enllà del fet de no haver de complir amb les franges horàries. No han de patir per aglomeracions, i sovint no tenen gairebé cap cas de Covid-19 positiu.

5. Un bon resum, de tot plegat, AQUÍ. I, efectivament, aquesta és la qüestió: tractar desigualment allò que és desigual, i no aplicar l’homogeneïtat.

Però ja veiem que això, atendre la diversitat, tampoc no passa amb les regions sanitàries, encara que passi menys que amb les províncies. Comencem per assumir que no hi ha cap divisió territorial perfecta, i que l’aplicació d’uns mínims criteris generals sempre deixarà algun punt en zona gris. Si apliquéssim només variables demogràfiques, sortirien -ja ho hem vist- els que, per densitat, no els funciona (com s’ho deuen fer, a Badia del Vallès, per no sortir del municipi? Són 13.000 habitants en 0,9 km2!!!). I si no, els qui per relleu tenen una part del terme impracticable, o als qui les infraestructures també els el fan impracticable, o els que tenen una determinada població absoluta però absolutament disseminada i equiparable a micropoble, o un equivalent a micropoble però que pertany a un gran municipi (exemple: el nucli de Ferran, 155 habitants, al municipi de Tarragona).

De manera que cal trobar, no la divisió perfecta, que no existeix, sinó a menys dolenta, la més apropiada, i assumir algunes disfuncions. I aquí, torno a fer-me pesat, continuo pensant que un ús imaginatiu de les ABS hagués estat possible, sempre que assumíssim, també, que és una concepció diferent de poder, molt més descentralitzada, i confiant molt més en les administracions locals. Per veure un exemple dels que he citat al principi, l’ABS Navarcles-Sant Fruitós de Bages, inclou els municipis de Castellnou de Bages, Mura, Navarcles, Santpedor, Sant Fruitós de Bages, i Talamanca. Té una població total de 24.091 habitants, i una superfície de 156,5 km2. Això és, una densitat de 156,5 hab/km2, que no és baixa, però que és una setena part de la de Navarcles.

Hagués estat possible utilitzar les ABS? Amb una concepció diferent del que és el territori, més descentralitzada, amb pautes més adaptables a cada lloc, donant mes responsabilitat als governs locals, segurament sí, i més pràctic que per municipis -massa petits, i molt desiguals- o que per regions, amb massa desigualtats internes.

En fi, que tot plegat també posa de manifest que tenim un problema irresolt, que és el de l’organització territorial, tant en la divisió -en les ratlles- com, sobretot, en la funció: per a què serveixen aquestes ratlles, per a fer què, qui ho fa i com ho fa. Mentre no encarem això, la realitat ens continuarà posant els problemes davant dels ulls per molt que els tanquem i pretenguem que no hi són, com la canalla.

Imatge: el mapa de la vegueria del Penedès, un dels nyaps que s’han fet sobre organització territorial.