Dies de confinament. 74

Es confirma el processament del qui va ser alcalde de Tarragona, Josep-Fèlix Ballesteros, i d’unes quantes persones més, per l’anomenat cas Inipro, en el qual s’ha d’aclarir una presumpta desviació de diners públics cap a interessos particulars del PSC.

Sobre això, diverses coses:

1. Em crec la presumpció d’innocència per a tothom. Va ser un avenç crucial per a una justícia que faci honor al seu nom, i l’hem de mantenir. Fer altrament seria sumar-se a la hipocresia d’aquells que diuen pestes de la fiscalia i li deixen fems a la porta, i ara li donen tota la credibilitat, i jo no sóc d’aquests.

2. Lamento el tràngol que deu passar en Josep-Fèlix. Ja he escrit altres cops que hi tinc una bona relació personal, i com que aquestes coses no són gens agradables, em sap greu per ell. Dit això, però, tanco la carpeta personal i obro la de ciutadà, i espero que el tema s’aclareixi del tot, de manera inequívoca. Ho necessitem, a la ciutat, per tallar conductes impròpies, si n’hi ha hagut, o per deixar clar que no n’hi ha hagut.

3. Lamentablement, em temo que aquesta «manera inequívoca» no serà tal, i que, es digui el que es digui, hi haurà una veritat oficial i cadascú tindrà la seva veritat. El crèdit de la justícia no és precisament per tirar coets, i molta gent té ja el veredicte escrit passi el que passi.

4. Pel que he anat llegint -i aquest és tot el coneixement que en tinc, a través dels mitjans- em temo que assistim a una d’aquelles temptacions generalitzades a l’administració pública, en què es confonen els papers entre el que és públic i el que no ho és. I, si ha estat així, hi ha delicte, sens dubte, però em fa l’efecte que barrejat amb un funcionament can pixa de les coses que fa molt fàcil atribuir delictes difusos a conductes que són més negligents que culpables.

5. Per l’experiència a l’administració, sé que molts cops els màxims responsables acaben signant dotzenes de papers al dia, sense temps material per a saber què diuen (molt sovint, també, sense cap ganes de saber-ho) guiats per la confiança en subordinats... que no signen res o gairebé. Un cop ho vaig comentar amb un secretari general de la Generalitat, mentre ell signava compulsivament una pila immensa de papers, i em va reconèixer «puc acabar a la presó per coses que he signat sense saber què son». No és una bona manera de funcionar. Ha passat, això, en aquest cas? No ho puc assegurar, però, si fos així, no em seria cap novetat. Això no és una exculpació, que consti, és un comentari sobre com es fan moltes coses. Ja he dit allò del funcionament can pixa.

6. Una de les conseqüències lamentables de tot això és donar carnassa a les reaccions «els polítics són una merda» i similars, que són l’avantsala de populismes feixistes. Ho podem veure fins i tot en acudits de la premsa local, que dia sí dia no presenten «els polítics» -així, en bloc- com uns lladres, uns mentiders, i al marge de tota realitat. És sorprenent que, quan algunes coses -per exemple, el sistema sanitari- falla, la culpa -tota- és dels polítics, i quan funciona, el mèrit és dels professionals que hi treballen. No vull treure cap mèrit a aquests professionals, i menys ara -abans tampoc, que consti- però és injusta aquesta mena de divisió del treball. Com allò que també passa, que els llocs de treball els creen els empresaris, però l’atur és culpa del govern.

I 7. Això d’Inipro va començar el 2013, em sembla. Som al 2020, i ara encara ha de començar el judici. Això sol ja és una condemna per a tothom, acusats i ciutat. Val que també triga perquè s’hi han presentat tots els recursos possibles, però, fins i tot així, no anem bé.