Dies de confinament. 68

El numeret -per ser benèvols- amb motiu de la derogació o no de la reforma laboral del PP és d’aquells que dona carnassa als qui aprofiten per a despotricar contra «els polítics» així en general. La veritat és que ho posen molt fàcil, massa fàcil. Sense voler caure en aquest estil, que no he aprovat mai i menys practicat, sí que voldria fer un parell de consideracions:

1. No conec a fons el contingut de la reforma laboral del PP -sí algunes coses- i no em veig amb cord de pontificar sobre la necessitat de la derogació o només d’aquests «aspectes lesius» que ara diu el Govern -o part del Govern- sense concretar. Ho desconec, però em refio de persones que en saben molt més d’aquest tema, com ara en Jordi Salvador.

Ara bé, això no vol dir que aboni completament aquesta actitud de «derogació total» a seques i prou, i em sembla que ja m’hi havia referit altres cops. Més que res perquè el fet que la reforma del PP sigui pèssima -que segurament ho és- no vol dir que amb la simple derogació s’arreglin els problemes que pretenia resoldre la reforma, sobretot si aquests problemes -o part d’aquests problemes- són reals. No crec que la situació ex ante fos meravellosa. Quan es diu que la reforma laboral no va servir per a crear ocupació i encara menys ocupació de qualitat, que és cert, no podem oblidar que, amb aquesta situació ex ante, també hi havia atur i no es garantia ocupació de qualitat, de manera que, a més de dir que no a la reforma, també caldria proposar alternatives, i aniríem més a una reforma de la reforma que no pas a derogar i prou, que ens deixaria en la situació en què estàvem l’any 2010, que no em sembla que sigui desitjable.

Vull creure que, des de la part sindical, hi ha propostes (sempre he estat convençut que hi ha molta més feina sindical de la que es veu) però estaria bé que les coneguéssim millor, sobretot si van més enllà dels objectius, dels propòsits, i ens diuen què s’ha de fer per arribar a aquests objectius. És a dir, anar més enllà de «una reforma que faciliti l’ocupació, rebaixi la precarietat, foment l’ocupació de qualitat, afavoreixi la negociació, garanteixi els drets laborals...» completament d’acord, però digui’m com se fa, tot això.

2. Amb motiu del pacte que diu que deroga -o no- la reforma laboral, la CEOE ha decidit retirar-se d’una mesa de negociació amb Govern i Sindicats. Argüeix que, si ja s’ha decidit, no té sentit anar-ne parlant. Té una part de raó, tot i que crec que aquesta Mesa segurament devia parlar de més coses, però entenc que no és gaire presentable que hi hagi un marc obert i, en paral·lel, es decideixin coses (o no) al marge.

Però la CEOE potser oblida que, quan es va aprovar la reforma laboral en qüestió, es va fer sense cap consens amb la part sindical. Va ser un decret-llei, d’aquells que el govern del PP feia com a xurros. Aleshores la CEOE no va trobar a faltar cap consens, ni cap diàleg, ni res, ni es va aixecar de cap Mesa de negociació simplement perquè no n’hi havia.

Els diàlegs, els consensos, han de servir per a tot, per a les verdes i les madures.