Dies de confinament. 71

Llegeixo que per les turbulències econòmiques de la pandèmia, l’empresa Renault passa per moment complicats i que, segons el ministre d’economia francès «podria desaparèixer». Em sembla que, en aquesta afirmació, hi ha més d’avís per a navegants que no de certesa, però és indicatiu de la gravetat de la situació. Renault és com el Barça, que es més que un club. És, encara, un emblema industrial francès, i una peça important en el xovinisme econòmic d’un país amb una llarga tradició estatista que arrenca -i no ha parat- de l’època de Colbert,al segle XVII. De fet, l’estat francès és propietari del 15% de les accions del grup Renault, una mena d’accionista de referència.

Ara, la supervivència del grup no està clara, i es planteja el tancament d’instal·lacions, i començarà la guerra sobre quines es tanquen i quines no, una discussió que abastarà més països perquè Renault té factories arreu del món.

Assistirem ara a un d’aquells exercicis d’hipocresia econòmica? Em temo que sí. Després d’haver-nos bombardejat contra els ajuts d’estat, contra tot allò que teòricament pugui falsejar la lliure competència, ara potser veurem com l’estat francès -no sé si com accionista o com estat- atorga un d’aquells préstecs «garantits (garantit que no es tornarà) milionaris per a salvar l’empresa. Encara recordo quan, intentant regular les activitats comercials a Tarragona, topàvem amb la muralla de la «lliure competència»....

I també veurem com les factories amenaçades protesten -del tot comprensible- i adduiran el nombre de llocs de treball i l’impacte sobre l’economia de la zona. I això és cert, evidentment, però també ho és per a les empreses autòctones que han deslocalitzat l’activitat a d’altres llocs. És a dir, que veurem a la vegada discursos a favor de la deslocalització i el retorn d’activitats -ja n’hi ha, per al tèxtil, i d’altres- i discursos en contra si ets el deslocalitzat.

No tinc cap dubte, a hores d’ara, que Renault se’n sortirà, almenys a França. Cap govern -i menys cap governant amb ambicions- es pot permetre no donar un cop de mà, encara que sigui contradient tots els discursos haguts. Ara, després que ens diguin que no es pot donar un ajut a la botigueta de la cantonada... fa riure.

Foto: el Renault 10, el cotxe de casa durant molts anys. Anomenat «barrufet», i amb el qual vam fer dotzenes de vegades el trajecte Tarragona-Barcelona (Ordal o Garraf? preguntava el meu pare, quan no hi havia autopista... quants anys...)