Dies de confinament. 56

Aquest cap de setmana parlava (telemàticament, és clar) amb algú amoïnat pel que s’anuncia en matèria de retorn a l’ensenyament; tot allò de menys gent a les aules, desdoblaments, etc. A més d’amoïnar-s’hi com a mare de tres criatures, una en edat escolar, qüestionava la (im)possibilitat de conciliació, a on posaran els mateixos alumnes en més espai -dos torns? dobles instal·lacions?- d’on trauran els docents necessaris... en fi, tot el que és raonable tenir en compte per a coses així.

Mentre m’ho deia, jo anava rumiant que això em sonava. Com que sóc una mica caparrut, ho he buscat, i ho he trobat. En un llibre, C’etait la IV République, d’Arthur Conte (Arthur Conte va ser un polític nord-català, de Salses, que va fer la seva carrera en aquesta Quarta República francesa i part de la V; primer en rengles més o menys socialistes -la SFIO, els radicalsocialistes, i els radicals tout court, sempre van ser una esquerra molt peculiar- després en uns indeterminats republicans, que a França serveixen per tot).

Aquest llibre no és ben bé una història, en el sentit acadèmic, sinó més aviat un fresc d’episodis, de personatges, d’anècdotes. Interessant per a copsar l’ambient d’una època bescantada a França (encara ara s’agita el papu de la IV República quan es pretén reformar de veritat l’incombustible estat francès). És una certa injustícia, perquè la IV República va reconstruir el país, va ser peça clau per a l’inici de la construcció europea (una cosa impensable dos anys després, amb De Gaulle al poder) i altres aportacions interessants (per exemple, la creació de l’IVA, un impost molt ben fet, encara que impopular com tots els impostos).

Parlant dels problemes de la reconstrucció del país després de la guerra, el 1948, ficciona un debat al consell de ministres sobre un fet real, l’intent d’augmentar la producció de carbó:

«Reynaud (ministre d’Hisenda): Les usines chômant un ou deux jours par semaine faute de charbon ou d’énergie électrique, il n’y a que suspendre la loi de huit heures dans les mines et prolonger de deux heures la durée du travail au fond ; alors seulement nous aurons assez d’énergie.

Blum (vicepresident del Consell) : Allons donc, cher Paul Reynaud, croyez-vous physiquement possible d’allonger la durée de travail des mineurs du fond ?

Reynaud : Qu’on institue alors le travail à deux équipes par jour, au lieu d’unes, et le résultat sera atteint.

Blum : Oú trouverez-vous donc les centaines de milliers de mineurs nécessaires pour constituer la deuxième équipe ?

Autant dire que le gouvernement est mort. »

Doncs, això, que de vegades et sembla que hi ha moltes solucions màgiques que no tenen prou en compte les necessitats humanes, materials, organitzatives, d’aquestes solucions. A veure què passa.

Foto: Léon Blum , polític socialista francès, president del Consell amb el Front Popular, amb una biografia apassionant.